Josep Otón (Barcelona, 1963) és doctor en història (UB), catedràtic d’ensenyament secundari i docent a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Ha escrit diversos llibres al voltant de la interioritat: El inconsciente, ¿morada de Dios? (Sal Terrae, 2000; ed. brasilera: 2003), Vigías del abismo. Experiencia mística y pensamiento contemporáneo (Sal Terrae, 2001), i Debir, el santuario interior. La experiencia mística y su formulación religiosa (Sal Terrae, 2002; ed. brasilera: 2008). En el mateix àmbit ha coordinat La interioridad: un paradigma emergente (PPC, 2004). Ha fet també dues incursions en la narrativa juvenil: 21 Retratos para el siglo 21 (Aunalia, 2003) i El chamán del Pequeño Valle (San Pablo, 2007). Va dedicar la tesi doctoral a la filosofia de la història de Simone Weil, autora sobre la qual ha escrit, a més de diversos articles, el volum Totalitarisme, arrelament i nació en l’obra de Simone Weil (Generalitat de Catalunya, 2007), guardonat amb el Premi Serra i Moret. Els seus treballs sobre Weil també l’han fet mereixedor del Premi Joan Profitós i del Premi de la Càtedra Victoriano Muñoz (UPC). Va rebre el Premi d’Assaig Bíblic (2008).
Les seves últimes publicacions són Simone Weil: el silenci de Déu (Fragmenta, 2008, també en castellà, 2021), Història i pedagogia en l’obra de Simone Weil (2009), Històries i personatges. Un recorregut per la Bíblia (2009), El camino espiritual de Simone Weil (2009), Relatos con vivencia. Retratos de interior (2010) i El reencantament postmodern (Cruïlla/FJM 2012), Premi d’Assaig Joan Maragall (2011), La mística de la Palabra (Sal Terrae, 2014) i la novel·la Laberintia (Mensajero, 2015), Misterio y transparencia (Herder, 2017), Interioridad y espiritualidad (Sal Terrae, 2018), Búsqueda (San Pablo, 2019) y Tabor: el Dios oculto en la experiencia (Sal Terrae, 2020).