Text: Teresa Guardans
De vegades, el discurs confon creativitat amb una certa inventiva tecnològica, però, sí, segur, ens cal flexibilitat i creativitat per veure-hi i viure més enllà dels prejudicis, dels motlles apresos i reproduïts tantes vegades, més enllà del que projecten les expectatives, les pors, les incerteses… En l’àmbit individual i col·lectiu.
Som humans, vivents que parlen: de l’ús que fem de les paraules en depèn la possibilitat de mantenir un cor i un cap oberts, lliures, capaços d’anar més enllà de visions estereotipades i planes, o no. I si d’això se n’aprèn, aleshores cal veure com fer-ho. Avui més que mai. Perquè no podem esperar que les capacitats s’adaptin de manera natural al ritme dels canvis, cal accelerar processos competencials. Per definició, la cultura és transformació i adaptació, però hi ha ritmes i ritmes…
“Cal educar la creativitat, vivim en un món en constant transformació, necessitem persones flexibles i creatives!” Aquest és l’eslògan, o la certesa, que no ens cansem de sentir i de repetir.
Amb la parla configurem la realitat; les paraules separen, interpreten, organitzen tot el que percebem i pensem. Posen ordre. Però també amb les paraules anem més enllà de l’ordre imposat. És aquí on neix el poema, la metàfora, totes aquelles formes lingüístiques que són fruit de l’esforç d’estrenar la realitat i que conviden a fer-ho. La manera com ens apropiem del llenguatge (dels diversos codis de llenguatge) tindrà molt a veure amb el fet que ment i cor conservin (i acreixin) la seva capacitat de sorprendre’s, d’inaugurar, de crear; amb el fet que petits i grans disposem —o no— de recursos per explorar, descobrir i expressar una realitat sempre renovada i il·limitada. I aquí és on hi ha matèries que ofereixen oportunitats de primer ordre, perquè poden posar en contacte amb l’esforç de recerca lliure de la humanitat i amb els seus fruits.
