Diuen que no cal carregar gaire les tintes sobre la influència dels voltants en l’obra d’un escriptor, però qualsevol intent de glossar Josep Palàcios (20 de març de 1938) ha de tenir en compte Sueca, municipi i capital de la Ribera Baixa. La ciutat és petita, de carrers drets i bessons, de cantonades en angle recte —costa de trobar cap arrodoniment enlloc. Els edificis són poc ambiciosos, de poques plantes, grisos i funcionals, llevat d’algunes joies modernistes i exemples magnífics del curiós art-déco valencià. S’hi sol respirar un aire de ciutat dormitori, per no dir de ciutadans vegetatius. O potser és que es tracta d’un poble al qual fer de ciutat li va gros; un poble en què, com en tots els altres, les efusions de l’amistat, polítiques, de l’espiritualitat, es manifesten de portes endins i amb el dret d’admissió reservadíssim.