Tardor 2024
¿Quin sentit té parlar de ritus al segle xxi? A Dialogal 89 ens preguntem quines són les velles i les noves formes dels rituals i, a l’«Editorial», Anna Punsoda reflexiona sobre la ritualització de la vida quotidiana per part de l’individu i de les comunitats. A continuació, «La mirada» de Jesús G. Pastor ens convida a pensar sobre el valor de la repetició a l’hora d’escriure la pròpia història.
A «Trajectes», Gemma Ventura conversa amb Òscar Aguilera, de la tradició religiosa Wicca, una de les més antigues que encara avui podem reproduir, mentre que a l’«A fons» Sara Pastor-Talboom ens introdueix a les pràctiques que envolten el tarantisme, amb l’ús del joc simbòlic i del ritual com a vies de purificació de l’ànima. I a «L’entrevista», Eulàlia Tort dona la paraula a David Bueno, que ens acompanya a entendre el sentit del ritual des de la mirada de la neurociència.
A «Diàleg», Jordi Pascual modera una conversa entre Gundicha Das i Anton Ferret, en què intercanvien coneixement i experiències sobre el present i el futur de l’ús social del ritual. I Jesús Bas, a «Fer pedagogia», completa la mirada amb un article sobre el valor social del ritual en el cas dels infants. A «Clau de volta», Alícia Guidonet fa un repàs del potencial cohesionador i significador dels rituals dins de l’àmbit de les religions, i aporta diversos exemples interreligiosos encara vigents en l’actualitat.
A «Recerca», Virginia Fons dona a conèixer l’Inventari de rituals i la feina de documentació que les noves generacions hi duen a terme; mentre que Xavier Melloni, a «Obertures», descriu les claus que han convertit el ritu en un espai sagrat des de temps antics. Per la seva banda, David Gràcia, a «Finestra d’art», dona veu a un cas concret: el significat de l’aigua i de la pica baptismal en el ritu del bateig. I la secció «Pols elevada» presenta el seu últim article, en què Raül Garrigasait escriu el text més íntim de tots i hi posa en relleu l’eloqüència de les esglésies en parlar del passat.
A «Revelades» coneixem una manera de viure el ritual dins de la tradició de devoció a Krixna, amb l’entrevista que Cristina Monteys fa a Ashi Devi. Berta Galofré s’estrena a la secció «Va de llibres», on ressenya tres títols que ens recorden que la dimensió ritualista o simbòlica no ha desaparegut del nostre món. També sentim la veu de Mircea Eliade, a «Espai Fragmenta», a partir d’un fragment d’El sagrat i el profà (Fragmenta, 2012) en què parla del ritu com a pont entre la temporalitat i el temps sagrat.
Amb Xavier Puig i Sedano coneixem «El personatge del 89», que és Carles Fabró, l’home capaç de dotar el protocol de la profunditat del ritual. A l’«A tempo», Jordi Urpí ens introdueix als inicis del gòspel, una de les pràctiques musicals essencialment més comunitàries, dotada dels seus propis costums. I, en contrast, David Casals posa de manifest les dificultats que deriven de la manca d’espai compartits, a «El pont de Mostar». A «M’enamora el vell / M’exalta el nou», Ignasi Moreta posa en diàleg la tendència mesurada de la llengua escrita amb la frescor de la parla, a través de les figures de Joan Coromines i Joan Sales. I finalment, al «Qüestionari» coneixem el perfil de Dolors-Lola Miquel Abellà.
Tot això i molt més al Dialogal de tardor.