«Les tradicions religioses, els seus textos sagrats i les persones sàvies són testimoni de pau»

Text: Núria Pujolàs

 

Som a Tarragona, el 15 de desembre del 2023, quan fa dos mesos de l’inici del conflicte de Gaza, el 7 d’octubre. L’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional planteja una taula rodona amb el títol «Fent camí cap a la pau». És un diàleg entre Jorge Burdman, professor de cultura hebrea; Muntsa Castellà i Olivé, instructora budista; Ahmed Maruf, metge i activista palestí, i Francesc Torradeflot, expert en diàleg interreligiós. El modera Clara Fons i Duocastella, sociòloga de les religions.

Jorge Burdman        

És professor de cultura hebrea i director del departament de Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona. També és membre del Grup de Treball Estable de Religions (GTER).

Muntsa Castellà i Olivé      

És traductora i editora de textos budistes. També és instructora de meditació, cofundadora de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes, presidenta de Sakyadhita Spain i directora del Festival de Cinema Budista de Catalunya.

Ahmed Maruf

D’origen palestí, és activista pels drets humans. És doctor en estomatologia, expresident de l’Associació de Metges Hispanopalestins a Espanya i expresident de la comunitat de metges hispanopalestins a Madrid.

 Francesc Torradeflot

És doctor en teologia, llicenciat en Història de les Religions i en Filosofia. És professor i investigador del Centre d’Estudis de les Tradicions Religioses. Fundador i director d’AUDIR fins el 2021. És coordinador de la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós.

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, es va crear la UNESCO, la qual, en el Preàmbul de la Carta de les Nacions Unides, estableix que les guerres neixen de les ments humanes i que, per tant, és a la ment dels homes on cal construir els baluards de la pau. ¿Les religions són portadores de recursos per fomentar la pau?

Francesc Torradeflot: Si bé la història ens ensenya que alguns conflictes, tot i no haver estat provocats per les religions, sí que han estat alimentats per aquestes, alhora sabem que les tradicions religioses, els seus textos sagrats i les persones sàvies són testimonis de pau. De fet, la UNESCO diu que la literatura sagrada de totes les religions és patrimoni cultural de tota la humanitat, fins i tot dels que no són religiosos. Són textos que ens aporten una saviesa imprescindible i no podem viure com si no existissin: són una ofrena de les religions a la humanitat. Per altra banda, les religions ofereixen tècniques per treballar l’harmonització interior, així com la unió i la pau amb els altres. Hi ha un discurs ètic, una moral comuna, de totes les religions que duu un missatge com aquest, per exemple: «No facis als altres el que no vulguis que et facin a tu.»

Ahmed Maruf: Totes les religions han de coexistir de manera pacífica i civilitzada. Sovint el problema no és la religió, sinó la manipulació que se’n fa, per exemple, per part dels grups extremistes islàmics.

Jorge Burdman: La paraula Torà significa ‘educació’ i, per tant, aquest text sagrat és un llibre educatiu per a tota la humanitat. A la Torà, hi ha dos moments clars en què es fa referència a la pau. Un és el moment en què el poble hebreu és al desert, ha sortit de l’esclavitud cap a la llibertat i ha d’aprendre a viure en llibertat després de tres-cents anys d’esclavitud. El líder, Moisès (en àrab, Musa), tenia el rol de liderar. El seu germà, Aaron, era el sacerdot, i s’ocupava de la part espiritual. El poble estimava Aaron més que Moisès. «Aaron estimava la pau i perseguia la pau.» Els jesuïtes tenen una expressió similar: «Estima la pau i busca-la.» En aquests referents (Moisès i Aaron) veiem la diferència entre un lideratge sociopolític i un lideratge espiritual.

En segon lloc, la Torà ens ensenya una cosmovisió sobre la pau en el setè dia, del qual es parla com d’un dia de meditació, de descans, de no treball, que en el judaisme és el dissabte; en el cristianisme, el diumenge, i en l’islam, el divendres. Aquest és un dia de contemplació de la natura, en què tampoc no es pot fer treballar els animals ni el camp i aprenem del repòs, de la serenitat. Després de tres mil anys, encara no hem après a contemplar, a respectar i a gaudir aquesta natura comuna a tots els éssers humans.

Muntsa Castellà: És impossible que l’essència de les religions generi guerres; les guerres neixen de les ments humanes i cal que s’aturin a partir de les ments dels humans. La persona és el nucli per on ha de passar el canvi i evitar els conflictes. Cal una transformació interior, de veritat, i les religions aporten aquesta dimensió espiritual que cal preservar com a llegat de saviesa. Cada dia, des que ens llevem fins que anem a dormir, cal que mirem dins nostre i revisem si estem cultivant la pau interiorment.

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí


Relacionats