Estiu 2024
En un moment de la història en què la religiositat esdevé el pretext de cada cop més conflictes, Dialogal 88 esdevé un espai obert des d’on parlar-ne. Ens preguntem pels conflictes a gran escala (les anomenades «guerres de religió»), però també pels del dia a dia, perquè ¿es pot imposar el sagrat? A l’«Editorial», Anna Punsoda ens convida a abordar els conflictes coneixent-ne les realitats de fons. I a «La mirada», Jesús G. Pastor atribueix una identitat a cadascuna de les víctimes dels conflictes armats.
A «Trajectes», Gemma Ventura conversa amb Lurdes Casanovas per conèixer com és les lluita de les dones que volen fer sentir la seva veu en el si de les seves tradicions religioses, mentre que a «L’entrevista» Euàlia Tort ens acompanya a conèixer de prop el testimoni de Carme Vinyoles, que ha dedicat la seva vida a evitar els matrimonis forçats a Catalunya. I al «Diàleg» tenim l’oportunitat de llegir el pensament de Jorge Burdman,
Muntsa Castellà, Ahmed Maruf i Francesc Torradeflot, que ens expliquen de quina manera les religions i els textos són sagrats són testimoni únicament de pau.
A l’«A fons», l’investigador del CIDOB Moussa Bourekba fa una anàlisi del conflicte actual entre Israel i Palestina, i explora els motius pels quals no és adient fer-ne una lectura a partir dels motius religiosos. Paral·lelament, a «Revelades», Cristina Monteys convida l’activista Gabriela Serra a compartir les seves reflexions sobre la por de l’home a afrontar el conflicte. I, per la seva banda, Xavier Melloni reflexiona a «Obertures» sobre la (im)possibilitat d’imposar del sagrat sota una forma única. A «Clau de volta», Berta Güell ens porta a fixar-nos en les narratives que activem al voltant de les identitats i ens fa preguntar-nos quines relacions automàtiques establim entre migració i religió. A «Recerca», Vernor Muñoz ens ofereix un possible antídot contra l’auge de la violència i la discriminació: l’educació intercultural i en la diversitat.
I a «El pont de Mostar» David Casals examina l’actualitat d’un altre conflicte: el de la llibertat de culte, i escriu sobre la necessitat del temple com un espai de lluita per a la llibertat religiosa a l’Estat espanyol.
«El personatge del 88» és Gagandeep Singh Khalsa, mediador intercultural i portaveu de la comunitat sikh a Catalunya, a la figura del qual ens apropem des de la mirada de Núria Pujolàs. Els conflictes del dia a dia també queden reflectits a «M’exalta el nou», on Anna Punsoda fa una lectura dels danys de la rigidesa en la criança a partir de la sèrie de televisió Això no és Suècia. I ens endinsem en les seccions d’art amb «Finestra
d’art», on David Gràcia introdueix un dels conflictes que travessen la història de les religions: el de la representació del sagrat mitjançant imatges. I a l’«A tempo» Jordi Urpí entrevista Martí Sancliment, coordinador del Festival Jordi Savall, que, seguint la trajectòria del mestre, fa una aposta aprofundida pel diàleg entre cultures a través del seu programa.
Finalment, la literatura també té un lloc destacat en aquest número. A «Pols elevada», Raül Garrigasait aprofundeix en la càbala medieval, de la qual poc se sap que va néixer a Occitània i a Catalunya. A «M’enamora el vell», Ignasi Moreta se serveix de la imatge dels estels com a motiu per reflexionar sobre la pròpia existència en la literatura. I Maria Callís s’acosta a la conflictivitat de l’accés a l’habitatge digne a «Va de llibres».
Tot això i molt més al Dialogal d’estiu.
