«¿Què entenem quan parlem de justícia social des de la mirada de les religions?», es pregunta Clara Fons Duocastella, directora de Dialogal, a l’editorial de la revista corresponent al número de tardor, que ja és a les llibreries. En aquest número, el 85, Dialogal es proposa buscar les respostes en el sentit fundacional de les tradicions de saviesa.

La revista, que compta també amb les seccions i signatures habituals, dedica força pàgines a tractar la qüestió central. Des de la fotografia destacada de Jesús G. Pastor, fins a la conversa de Míriam Cano amb Agustí Pàniker i Concepció Huerta, expliquen com «concebre’s a un mateix amb relació a l’alteritat, construir la vida en comunitat o enfocar la mirada cap als més vulnerables són alguns dels trets que uneixen les tradicions religioses de tots els temps», diu Fons.

Dialogal també respon des de diferents llocs del món. Laia Coronado Nadal entrevista el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, Eulàlia Tort ens porta el testimoni de Lydia Vahdat, que ens explica com les relacions entre religió i política han afectat els drets humans a l’Iran, i Dani Vilaró presenta algunes dades actuals de l’Afganistan, fruit, entre altres coses, del poder dels talibans. Articles de Joan Carrera, Alaaddine Azzouzi o Josep Teixell reblen la reflexió des de diferents experiències. 

En les altres seccions, el Dialogal de la tardor del 2023 s’acosta a la reinterpretació de l’Holocaust pels fills del segle XXI amb David Casals, convida a traslladar el missatge originari de les tradicions religioses a les estructures socials, polítiques i econòmiques d’avui amb Xavier Melloni, i Ignasi Escudero hi entrevista Emilce Cuda, que es proposa transcendir l’economia globalitzada que resta dignitat a tot el que és viu. Juan José Tamayo, Ignasi Moreta, Anna Punsoda, Cristina Monteys (entrevistant Fatiha El Mouali) o Jordi Urpí són altres de les signatures que completen el número. I Joan-Carles Mèlich protagonitza el qüestionari habitual.