En un temps en què no hi ha pràcticament res inqüestionable ni futurs previsibles a mitjà termini, ¿com ens situem davant del canvi? ¿De quines eines disposem per afrontar la crisi en moments de transformació? A l’Editorial, Clara Fons Duocastella hi reflexiona i es pregunta quin paper hi fa el camí espiritual. I a La mirada, també Jesús G. Pastor formula, amb imatges, la dosi de llum que introdueixen els moments de conversió.
Al Diàleg, Míriam Cano se cita amb Marisa Pugès i Mar Griera per preguntar-se de quines eines disposem avui per afrontar els moments de canvi, així com la possible crisi implícita que sovint els acompanya; mentre que, a Trajectes, Maria Climent s’enfoca en una crisi molt concreta, la del suïcidi, a través d’una entrevista a Oriol Ponsatí-Murlà. Per la seva banda, Eulàlia Tort s’entrevista amb Sofia Bengoetxea per aprofundir en la crisi d’identitat i els drets de gènere. I a El personatge coneixem Ernest Botargues, que ens parla de la crisi del final de la vida en un text de Núria Romay.

A l’A fons, Halil Bárcena reflexiona sobre el joc de forces (recerca i encontre) que s’activa en tota revelació, i Oriol Pérez Treviño ens apropa a l’experiència d’aquests moments de revelació a través de la música, al Finestra d’art. Paral·lelament, a l’Espai Fragmenta llegim un fragment d’Escletxes de Realitat, de Xavier Melloni, que ens fa comprendre com funciona la força transformadora de la revelació. També la secció Pols elevada, amb Raül Garrigasait, tracta del contacte amb la divinitat, aquest cop a través del Nabí, de Josep Carner. I a Obertures, Xavier Melloni fa referència al canvi com aquell salt que també vincula l’aquí amb un més enllà. En aquest número introduïm dues noves seccions. La primera és Revelades, per Cristina Monteys, dedicada a la lectura i la interpretació de textos sagrats amb perspectiva de gènere, que arriba en format d’entrevista. La segona és El pont de Mostar, en què el periodista David Casals repassa alguns fets d’actualitat religiosa que habitualment no surten als mitjans. També el Recerca s’endinsa en qüestions d’actualitat i, acompanyats per Josué Villalón coneixem les noves lleis «anticonversió» promulgades a l’Índia.
Els llibres tenen una forta presència al número 84. D’un costat, a Va de llibres, Maria Callís ofereix una lectura aprofundida de La germana, l’estrangera, de Maria-Mercè Marçal; de l’altre costat, Ignasi Moreta i Anna Punsoda contraposen el vell i el nou a partir de dues ressenyes que dialoguen: l’una, sobre Canigó de Jacint Verdaguer; l’altra, al voltant d’algunes de les autores contemporànies (Marina Subirats, Gemma Ruiz, Mar García Puig) que darrerament han publicat llibres sobre la maternitat. Aquesta mateixa tensió entre l’antic i el modern es manté a l’A tempo, on Jordi Urpí ens fa descobrir el passat i el present del toc de campanes.

L’experiència del canvi afecta petits i grans, motiu pel qual la secció Fer pedagogia aborda l’acompanyament d’infants i joves en processos de transformació profunda, amb Ramon Rial i Carbonell. En canvi, el Clau de volta se situa en l’etapa de la vellesa i narra els canvis al final de la vida a través de les cartes que es van intercanviar el pare Paco del monestir de Poblet i Sàgar Malé. I finalment, al Qüestionari coneixem Alicia Aradilla, sociòloga del llenguatge i les emocions aplicades al canvi.

Tot això i molt més al Dialogal d’estiu.