Un lloc per fer silenci

Les muntanyes solitàries

Un moment sagrat

El naixement d’un ésser humà

La paraula que m’agrada més

Perdonar. I la sonoritat i el sentit de zusammen, «junts», en alemany

Què m’indigna

La violència

Què em motiva

La natura, els cels, la música clàssica, el teatre, l’amor, tot allò que pugui apassionar-me

Una lectura que m’ajuda  

Italo Calvino, pel seu humor. Poetes com Wordsworth. Novel·listes com Proust, Nabokov, Kafka o Kundera. Dramaturgs com Bernard. I els autors que em fan pensar: Montaigne, Barthes, St. Mateu, Nietzsche, etc.

Una música 

Els romàntics: Beethoven, Schubert, Mahler. I també Bartok, Satie, Debussy, Xostakóvitx. Si calgués triar-ne només una: l’Opus 10, núm. 12, de Chopin, «La revolucionària»

Una olor agradable

El romaní, el timó, el gessamí, la pell dels nadons

Un lema que m’inspira

«Pot ser molt interessant»

Déu?

Com deia la meva mare, tant de bo cregués en Déu. Quant a la Bíblia, tot i la bellesa rítmica dels seus versicles, conté massa exterminis provocats per un Déu engelosit (a Reis i a d’altres llibres) que no puc aprovar. Per sort, el Nou Testament substitueix el càstig pel perdó. Més enllà d’aquest Déu humanitzat, hi ha el problema de debò: l’univers inabastable que no es deixa entendre ni personificar

Una imatge 

Els cúmuls blancs del cel en plena natura, amb grans horitzons 

Un do/habilitat que posseeixo

Crec que la del perspectivisme. Sé interpretar textos i fets des de molts punts de vista. Entenc les ideologies diverses i sé posar-me a la pell dels altres i saber com pensen

Una mestra

Gabriel Ferrater, Nietzsche, Wayne C. Booth, Arthur Koestler, Umberto Eco, Susan Sontag, etc.

La mort és…

Allò que fa més por. Deixar de pensar, deixar de ser. I allò que causa més dolor: perdre els que t’estimes

El meu desig profund

Que els meus (fills, nets, parelles, amics, família, llibres) siguin feliços i no morin mai