Carme Riera (Ciutat de Palma, 1948). Narradora i assagista. És doctora en Filologia hispànica i catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autora d’una extensa obra literària, entre la que hi ha novel·la, narrativa curta i crítica literària. El 1980 rebé el premi Prudenci Bertrana de novel·la per Una primavera per a Domenico Guarini; el 1989 rebé el premi Ramon Llull de novel·la per Joc de Miralls; el 1994 els premis Josep Pla, el Lletra d’Or, el Joan Crexells i el Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per Dins el darrer blau; el 2001 el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya, per El cel obert; i el 2003 el premi Sant Jordi de novel·la per La meitat de l’ànima. L’any 2005 l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana reconegué el conjunt de la seva obra.
L’any 2000 se li va concedir la Creu de Sant Jordi, el 2002 el premi Ramon Llull i el 2005 la Medalla d’Or del Consell de Mallorca. El 2010 va celebrar-se a la seva ciutat natal el Congrés Internacional “Carme Riera i la seva obra”. El 2012 ha estat elegida per ocupar el silló “n” de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.
És l’autora del pròleg a Monges, de Laia de Ahumada.