Lluís Duch (Barcelona, 1936 – Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L’any 1963 professa com a monjo de Montserrat. El 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
És autor de més de cinquanta llibres i opuscles i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. A Fragmenta ha publicat Religió i comunicació (2010, també en castellà), Religión y política (2014), L’exili de Déu (2017, també en castellà) i l’obra pòstuma Sortida del laberint (2018). El 2019 Ignasi Moreta va publicar Conversa amb Lluís Duch. Religió, comunicació i política i el 2020 ell mateix va ser el curador de Conceptes fonamentals d’antropologia i religió. Ha tingut cura de l’edició del llibre Moisès i Aaron, d’Arnold Schönberg (2012). La seva dilatada trajectòria intel·lectual fou reconeguda i estudiada al llibre d’homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (també en castellà, Fragmenta, 2011).