Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934) és llicenciat en farmàcia. Va iniciar la seva carrera professional en el món acadèmic i de la docència: va ser catedràtic de bioquímica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada i, posteriorment, rector d’aquesta Universitat entre 1968 i 1972. Aquell any va ser nomenat catedràtic de bioquímica de la Universitat Autònoma de Madrid. Entre els seus càrrecs en el món acadèmic destaquen el de Vicepresident del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i, posteriorment, president en funcions; cofundador i director del Centre de Biologia Molecular «Severo Ochoa» (CBM). També ha ocupat diversos càrrecs polítics: sotssecretari d’Educació i Ciència del govern espanyol entre 1974 i 1975; diputat al Congrés dels Diputats; conseller del president del govern d’Adolfo Suárez. L’any 1978 va ser nomenat Director General Adjunt de la UNESCO, càrrec que va ocupar fins al seu retorn a Espanya el 1981, en què va ser nomenat Ministre d’Educació. L’any 1987 va ser escollit diputat al Parlament Europeu. Va ser Director General de la UNESCO del 1987 fins al 1999. Ha estat membre de múltiples organitzacions, acadèmies i associacions nacionals i internacionals. Des de l’any 2000 presideix la Fundació per a una Cultura de la Pau. L’any 2005 fou designat pel Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, copresident del Grup d’Alt Nivell per a l’Aliança de Civilitzacions.