Acabem l’any a Dialogal fent un lloc al sentit de l’humor, segurament un dels sentits més afinats al llarg de la història. ¿L’humor és inherent a l’ésser humà? ¿De què riem, avui? A l’editorial, Clara Fons i Duocastella reflexiona sobre els rols de  l’humor en el món d’avui, i Jesús G. Pastor, a La Mirada, ens convida a llegir la realitat amb esperit crític, convertint-la en una font del riure.

A Trajectes, Gemma Ventura obre el teló amb Marc Buxaderas, que ens parla de vèncer la pena i el rebuig a través del teatre d’humor, mentre que Míriam Cano, al Diàleg, conversa amb Thubten Wancheng i Adriana Bertran sobre l’alegria com a opció de vida. I José Luis Martín, un dels fundadors de la revista El Jueves, explica a L’entrevista per què creu que els límits de l’humor, avui, són líquids.

Per la seva banda, José María Perceval, autor d’El humor y sus límites, comparteix alguns apunts sobre la funcionalitat del riure al món occidental, a l’A fons. I a Recerca, David Casals i Vila es fixa en el poder de l’humor en el terreny de les religions. A Clau de Volta, Enric Gomà es desplaça a les escenes més quotidianes per llegir l’humor des de totes les perspectives, des del més elevat fins al més trivial. I a Finestra d’Art, l’artista visual i plàstic David Gràcia ens transporta fins als orígens de la commedia dell’arte per parlar-nos de la caricaturització de la societat a través de la farsa i la broma.

També coneixem dues figures amb un gran sentit de l’humor: l’actriu còmica Alba Rubió, al Qüestionari, i Jorge Burdman, a qui Núria Romay retrata a El personatge. I en un número on invoquem l’alegria de viure, l’A tempo ens acompanya a conèixer les arrels d’una de les festes tradicionals més acolorides: el Holi indi.

Amb l’entrada de l’hivern, Dídac Lagarriga, a Va de llibres, ens convida al recolliment i ens proposa quatre lectures per afinar la mirada compassiva, mentre que Xavier Melloni es pregunta com podem habitar l’espai comú i obrir-nos al nosaltres sense abandonar el jo propi, a Obertures. També escriu en aquesta direcció Jordi Pigem, a ¿Un món amb ànima?, on reflexiona sobre les conspiracions en el sentit etimològic de la paraula (‘tendir a un bé comú’). I a l’Espai Fragmenta, fem un tast del pròleg del Diccionari dels símbols, de Mircea Eliade i Ioan Petru Couliano (pròximament a Fragmenta).

Finalment, a la Filmoteca, Joan Burdeus analitza Dune (2021), un film que es pregunta què passa quan la religió i la política es mesclen. També coneixem de prop la vivència de Jordi Hosan, tenzo budista, en l’acte conscient de preparar els aliments, a Cuina. I, per acabar, la secció Petit Dialogal arriba carregada de recomanacions per acompanyar el creixement dels més petits, i a l’article central ens apropem al cinema com una eina de creixement espiritual amb Yvonne Griley, directora general d’Afers Religiosos.

Tot això i molt més al Dialogal d’hivern.