Xavier Melloni

El punt de partida de cadascú per esdevenir i per accedir a la realitat és el seu jo, com el jo dels altres ho és pels altres.

Perplexitat, fascinació, baralles, guerres i pactes, conflictes i reconciliacions es produeixen entre tants jos en els múltiples àmbits i estadis de convivència dels humans.

¿Com podem alteritzar-nos sense alterar-nos? ¿Com podem créixer cap a un mateix i a la vegada cap als altres?

Les silencioses ferides que cadascú porta —sovint desconegudes per un mateix— no ens permeten deixar gaire espai a l’altre, perquè de seguida ens sentim amenaçats de ser engolits. Tanmateix, la reivindicació contínua del jo cansa tant els altres com em cansa a mi, perquè tots fem el mateix i ens quedem sense espai per a ningú.

¿Com podem habitar en aquest espai comú? ¿Com podem ser amb-els-altres i envers-els-altres sense deixar de ser nosaltres? La nostra capacitat de relacionar-nos és directament proporcional al coneixement que tenim de nosaltres mateixos. La difícil alteritat té molt a veure amb la inaccessible identitat, perquè allò que identifiquem com a «jo» és parcial, fragmentari i confús.

Els nostres fragments ensopeguen amb els fragments dels altres, la qual cosa fa impossible la trobada, perquè no hi ha un jo veritable en mi, ni un jo veritable en l’altre, amb el qual trobar-nos.

¿On és aquest jo en mi? ¿On és el jo dels altres, de manera que puguem esdevenir un nosaltres?

Si l’alteritat és relativa a la identitat, hauríem de remuntar-nos a la Font, a l’Origen d’on emanen l’una i l’altra.

La font originària ha difractat el seu ésser en cada ésser. Quan ens separem de l’U, ens separem també dels altres, i aquí comencen les guerres, les identitats defensives i ofensives envers les alteritats que ens alteren.

Però, si romanem en la Font, la diversitat conviu en la unitat i possibilita la riquesa i la celebració de la multiplicitat i de la diferència.

Aleshores, el jo defensiu esdevé un jo oblatiu, i la trobada amb l’altre esdevé una teofania. L’U es mostra a través de cadascú i podem celebrar el sagrament de la diferència.