Luz Martínez Ten. Pedagoga, especialista en igualtat i interculturalitat.

 

El reconeixement de la diversitat a les xarxes socials.

És indiscutible que les noves tecnologies donen llibertat als i les adolescents. Llibertat de veure i escoltar el que vulguin, llibertat de dir el que pensen, llibertat d’experimentar i participar. I llibertat de relacionar-se amb persones que estan a quilòmetres de distància o que pertanyen a àmbits i cultures molt diferents. Internet augmenta la capacitat que tenen d’accedir a la informació i de relacionar-se ampliant els seus horitzons.

Però ¿són conscients de la responsabilitat que comporta aquesta llibertat? ¿Comprenen el que implica exposar-se a les xarxes? ¿Reflexionen sobre la imatge que volen projectar? ¿Estan preparats per construir una identitat segura que actuï en conseqüència amb valors ètics i responsables? ¿Són conscients del paper que tenen en la construcció d’un espai democràtic, lliure de discursos d’odi? ¿Saben defensar-se quan són atacats o intenten captar-los per radicalitzar-los?

És important recordar que l’alumnat de secundària i batxillerat es troba en procés de definició de la identitat. Un cop acabada la infància, s’endinsen en un procés de diferenciació dels altres. Canvia el cos, però també canvia la capacitat de pensar, i aconsegueixen un grau d’abstracció que els permet generar un pensament independent, des del qual poden construir una personalitat en la qual encaixin els seus desitjos i aspiracions.

És el moment de les grans preguntes metafísiques, totes elles encaminades a respondre ¿qui soc jo?, que equival a la construcció de la identitat que em farà una persona única i diferent, i que respondrà els interrogants sobre qui vull ser, quines coses considero importants, significatives i valuoses, quines són les meves idees, els meus valors, les meves creences…1 I és en aquest moment quan més vulnerables es troben davant de les crítiques, i quan estan més oberts a trobar un grup amb el qual identificar-se.

En la major part dels casos, les relacions que s’estableixen a través de la xarxa estan determinades pels contactes en la vida real. Així, els amics que es tenen en una xarxa social a aquestes edats acostumen a ser amics i coneguts de fora o, en alguns casos, amics d’amics, de manera que la xarxa s’utilitza com una extensió de les converses que han iniciat a l’institut per planificar el cap de setmana o per resoldre conflictes que s’han generat en una conversa cara a cara. Els i les adolescents utilitzen la xarxa com una modalitat més de comunicació per millorar la qualitat de les amistats, mentre que el temps d’interacció cara a cara amb els amics no disminueix ni augmenta.