Josep Maria Vallès
Enginyer agrònom. Coordinador de la cooperativa Tarpuna.
En aquests darrers anys, els projectes d’espais d’horts amb finalitats socials han tingut un creixement important en moltes ciutats i pobles del nostres país. Aquest creixement ha estat especialment important en els municipis metropolitans, probablement perquè és on els ciutadans tenen un accés més difícil als espais verds i de cultiu. A l’àrea metropolitana costa trobar un ajuntament que no hagi impulsat algun tipus de projecte d’hort. També hi ha algunes iniciatives d’enxarxament de projectes, com ara la Xarxa d’Horts Comunitaris de Barcelona i l’Aplec d’Agricultura Urbana, que se celebra cada any a Barcelona.
Normalment, un hort és un espai on es fan créixer hortalisses. Ara bé, aquests petits horts estan destinats a l’autoconsum i tenen una incidència relativament inapreciable en l’alimentació de la ciutat. Si comptéssim les hores que hi dediquen els usuaris, els enciams ens sortirien força cars. On és, doncs, la motivació? La clau és que cultivar esdevé una activitat divertida i estimulant i, per tant, les hores que els hortolans i hortolanes passen cuidant les plantes no són un cost, sinó un benefici. Precisament aquest benefici és el centre de gravetat dels projectes, i allò que justifica que es promocionin i que es treballi per fomentar-los i millorar-los. Intentarem descriure’n alguns dels beneficis més evidents.
Els horts urbans són espais creatius on les persones que hi participen poden decidir què plantar, a quina distància i amb quines tècniques tindran cura de les plantes. Fer d’agricultor enllaça amb el nostre passat rural i amb una mena d’instint de relació amb la natura per extreure’n aliment. Quan plantem un enciam o una tomaquera ens comprometem a regar-la, tenir-ne cura i observar-la, assumim una responsabilitat i una actitud activa envers l’hort. La collita és el clímax de l’activitat i ens aporta molta satisfacció, fins i tot quan els resultats no són del tot excel·lents. Els qui participen en els horts, especialment els col·lectius com jubilats o persones amb atur de llarga durada, milloren l’autoestima i les ganes de viure i retroben un sentit al dia a dia.
ELS HORTS SÓN ESPAIS COMUNITARIS EN QUÈ ELS HORTOLANS PARTICIPEN EN LES DECISIONS I DUEN A TERME ACTIVITATS COL·LECTIVES, COM EL CULTIU D’UN ESPAI COMÚ
Els horts també són espais comunitaris. A vegades només es tracta de compartir consells o la compra d’alguna matèria primera perquè surti més barata, però cada vegada s’estan promocionant més els horts comunitaris en els quals els hortolans participen en les decisions i duen a terme activitats col·lectives com, per exemple, la realització del compostatge o el cultiu d’un espai comú. El factor comunitari esdevé clau, especialment per a les persones vulnerables, ja que els permet enfortir les relacions socials, interaccionar amb persones diferents i solucionar els conflictes que, de ben segur, sorgeixen. Una característica molt recomanable dels horts socials és que siguin espais inclusius, o sigui, que es promogui la participació de perfils molt diversos, tant pel que fa a l’edat com a la situació econòmica o social. Els projectes que estem desenvolupant que assoleixen aquesta característica mostren un impacte molt interessant.
A L’ÀREA METROPOLITANA COSTA TROBAR UN AJUNTAMENT QUE NO HAGI IMPULSAT ALGUN TIPUS DE PROJECTE D’HORT I EN ELS ÚLTIMS ANYS HAN CRESCUT ELS ESPAIS D’HORTS AMB FINALITATS SOCIALS
En conclusió, podem definir els horts socials com a espais on, amb l’excusa del cultiu i la relació amb la natura, “passen coses”, és a dir, les persones es relacionen, aprenen, creixen i milloren la seva vida. Per posar un exemple, un participant en un dels projectes que gestionem des de la cooperativa Tarpuna va escriure en el full d’avaluació: “Des que participo a l’hort puc dormir a les nits”. Els horts són, per tant, espais que poden transformar i millorar la vida de les persones.
