GRANADA, 1945, SACERDOT I CREADOR DE LA FUNDACIÓ PARE MANEL
Un lloc per fer silenci
La platja, el mar. Sempre ha estat un lloc on m’he trobat tranquil.
Un moment sagrat
Quan em llevo i veig els nens que van a l’escola. Visc al costat d’una escola i cada matí és un moment regal.
La paraula que m’agrada més
Estima.
Què m’indigna
Quan estic de mal humor. M’indigno amb mi mateix perquè la culpa del meu mal humor no la tenen els altres.
Què em motiva
La persona, la naturalesa. És un sentiment de comunió amb la vida.
Una lectura que m’ajuda
L’Evangeli de cada dia. José María Castillo.
Una música
El bolero.
Una olor agradable
L’olor del mar. De la sal i de la sorra.
Un lema que m’inspira
Lo nostre és una història de barri. El tinglado que tenim al barri de Verdum- Roquetes-Trinitat i que s’articula per la Fundació Pare Manel, una entitat que és la suma de moltes històries de barri, de persones senzilles.
Déu?
És la realitat. La meva, la teva… Cadascú la capta com pot, o no la capta, o l’anomena amb un altre nom… És el tot.
Una imatge
La dels meus pares.
Un do/habilitat que posseeixo
Sóc guapo.
Un mestre
Carles Flavià. Amic, confessor… que m’ha acompanyat i que sempre feia diana amb els seus comentaris cap a mi.
La mort és…
El final.
El meu desig profund
Estar sempre de bon humor.
