Aquest dimecres 13 de gener es posa a la venda Una cristofania, una nova entrega de l’Opera Omnia Raimon Panikkar, el dotzè títol de la col·lecció i el segon dedicat al cristianisme, que aplega els escrits publicats per l’autor des dels anys vuitanta del segle XX fins a principis del segle XXI.

Els dos títols de l’Opera Omnia Raimon Panikkar dedicats específicament al cristianisme segueixen excepcionalment un cert ordre cronològic en una obra que abraça seixanta anys «del seu pelegrinatge vital de recerca i conreu de la plenitud humana (1944-2002)», com diu la introducció. La selecció i ordenació dels textos va anar a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. El coordinador de l’edició catalana és Xavier Serra Narciso i els textos han estat traduïts per Montserrat Camps, Esteve Serra Arús i Josep Torras Rodergas, recentment traspassat.

La primera part d’Una cristofania la componen textos escrits «des de l’assumpció fecunda de les tradicions hindú, buddhista i secular, i alhora amb fidelitat a la tradició cristiana de l’autor». La segona part inclou el llibre La plenitud de l’home. Una cristofania (1999), «aparegut significativament a finals de segle i en el qual va treballar intensament força anys»”. Per Panikkar, “es tracta d’una renovada confessió de fe cristiana resultat de tota una vida”.

Com a apèndix es presenten uns extractes d’algunes cartes escrites a Patrick D’Souza, bisbe de Vārānasī (Índia), amb qui Raimon Panikkar va estar en constant correspondència des de 1968. Testimonien el seu compromís sacerdotal dins la relació personal, sacramental i institucional amb el cap de la diòcesi a la qual va romandre incardinat fins al final de la seva vida.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, creu que Una cristofania «prova l’encert de la cèlebre afirmació de Panikkar sobre el fet que abraçar l’hinduisme i el buddhisme no implicava deixar de ser cristià. Al contrari: el contacte amb l’hinduisme i el buddhisme donen al seu cristianisme d’origen molta més entitat. Les religions no competeixen sinó que s’interfecunden, per dir-ho amb terminologia panikkariana.»

Raimon Panikkar

Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010), de pare indi i hindú i mare catalana i cristiana, és una de les veus més lúcides del pensament contemporani per les seves aportacions al diàleg intercultural i interreligiós. Doctor en filosofia, en ciències i en teologia, va exercir la docència en diverses universitats d’Europa, l’Índia i els Estats Units. El 1946 és ordenat sacerdot catòlic. Trepitja l’Índia per primer cop l’any 1954: «Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno buddhista, sense haver deixat mai de ser cristià.» Als anys vuitanta s’instal·la a Tavertet, on impulsa la Fundació Vivarium (avui Fundació Vivarium Raimon Panikkar). L’obra de Panikkar ha estat estudiada per quaranta tesis doctorals i per cinc congressos internacionals monogràfics.

Fragmenta Editorial publica la seva Opera Omnia en català (19 volums), de la qual n’han sortit, fins ara Mística, plenitud de Vida, Mite, símbol, culte, Pluralisme i interculturalitat, Visió trinitària i cosmoteàndrica: Déu, home, cosmos, Religió i religions, El ritme de l’Ésser, Espiritualitat, el camí de la Vida, L’experiència vèdica, Diàleg cultural i interreligiós, Fe, hermenèutica, paraula, La tradició cristiana i Una cristofania. Fragmenta també ha publicat el llibre Iniciació als Veda (també en una edició especial que inclou l’espectacle «Panikkar, poeta i fangador», de Lídia Pujol, i una edició en castellà), un capítol del llibre Mística i diàleg interreligiós (ed. Francesc Torradeflot), i un breu perfil inclòs al llibre Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica, de Juan José Tamayo. El 2014 Fragmenta va publicar Panikkar. una biografia, de Maciej Bielawski, la biografia més documentada i ambiciosa que s’ha publicat mai sobre el filòsof. I el 2018, coincidint amb el cenetnari del seu naixement, es va publicar el llibre ¿Parlem del mateix Déu? (també en castellà), un diàleg amb Pinchas Lapide, i Panikkar per Panikkar, una antologia de les seves introduccions a l’Opera Omnia.