En el nou assaig que Joan-Carles Mèlich publica a Fragmenta, el filòsof parteix de la mort de Déu anunciada per Nietzsche, que «és el final de l’Absolut, però no el final de la religió». D’aquest plantejament, Mèlich, a La religió de l’ateu, defensa que «en pot sorgir una visió de l’existència com a prosa i, per tant, com a alternativa a aquest pensament metafísic que ha sigut el dominant en la cultura occidental al llarg de dos mil cinc-cents anys».

Després dels dos llibres de «Fragments filosòfics» (La lectura com a pregària 2015, i La prosa de la vida, 2016) i de Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta (2018), Mèlich continua reflexionant sobre la idea de prosa, seguint el significat que hi dona Milan Kundera. «La prosa és la vida de les singularitats, de la matèria no material, dels objectes que tenen la seva història, d’aquests petits instants de plaer que obren les portes a l’infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s’obren les portes de l’infern. La prosa és l’àmbit de l’experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d’algú que pateix, la de l’amistat, la de la fecunditat, la de l’erotisme i la del plaer. I la prosa és també l’obertura a la religió de l’ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substituït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia», diu a La religió de l’ateu.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, declara: «Joan-Carles Mèlich és sens dubte un dels pensadors catalans més sòlids de la seva generació. A La religió de l’ateu reflexiona amb profunditat i agudesa sobre les conseqüències de la mort de Déu (que és també la mort de la metafísica) anunciada per Nietzsche. I ho fa en diàleg no solament amb la tradició filosòfica (Nietzsche i Heidegger, sobretot) sinó també amb la literatura: Mèlich dialoga amb Cervantes, amb Kafka, amb Musil, amb Kundera, amb Auster… fidel al seu projecte de construcció d’una filosofia literària.»

Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Des de fa quinze anys s’ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària la publicació dels seus «Fragments filosòfics», que tenen la seva continuació en La prosa de la vida. El 2018 va publicar Contra els absoluts, un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta, i el 2019 La religió de l’ateu. També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch.

Presentació a Barcelona

Una conversa entre Ignasi Moreta i Joan-Carles Mèlich servirà de presentació de La religió de l’ateu. Serà el dijous 9 de maig a les 19 h a Tòmiris Llibreria (c. Padilla 242, local 2, Barcelona).