Sota la supervisió de les catedràtiques Victoria Cirlot i Blanca Garí, que n’han tingut cura, Fragmenta acaba de publicar El monestir interior, un recull de quatre estudis i una introducció sobre la relació entre el monestir com a lloc i l’espai interior, a partir de recerques històriques i anàlisis filosòfiques, literàries i artístiques. A banda de les dues citades, completen el llibre les aportacions de Caroline Bruzelius, Marco Rainini i María Tausiet.

“El lloc que no és lloc («locus qui est non locus»), com anomenava sant Agustí l’espai de la interioritat, reclama delimitació, contorn, forma, materials; en definitiva, exigeix visibilitat”, escriu Victoria Cirlot a l’inici del seu capítol. Aquesta interioritat “busca les seves correspondències en les arquitectures existents o fins i tot aspira a ser construït”, segueix. Per la seva banda, Blanca Garí defineix monestir interior a la introducció com “una sèrie d’espais i de pràctiques que van molt més enllà d’una idea unívoca i que insinuen, ben al contrari, un univers ric de ressonàncies, connotacions i significats. Un univers que bascula entre el lloc i la persona”, afirma.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, celebra “haver aplegat en un volum les aportacions de les II Jornades d’estudis sobre espiritualitat i monacat a l’edat mitjana, amb el nom de Cura Sui, celebrades al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, a Barcelona, el 2015, i poder-les traslladar a un públic general no especialitzat. Forma part de la vocació de Fragmenta crear llaços entre el món acadèmic i el públic lector culte, i aquest llibre respon clarament a aquesta finalitat.”

Els autors dels textos

Victoria Cirlot (Barcelona, 1955) és catedràtica de filologia romànica a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura cavalleresca i la mística a l’edat mitjana i en estudis comparats de l’edat mitjana i el segle xx.

Blanca Garí (Barcelona, 1956) és catedràtica d’història medieval a la Universitat de Barcelona. El seu camp d’investigació principal gira entorn de l’espiritualitat medieval, sobretot en l’àmbit de la religiositat femenina.

Caroline Bruzelius (Estocolm, 1949) és professora d’art, història de l’art i estudis visuals a la Universitat de Duke (EUA). Especialista en arquitectura, escultura i urbanisme a l’edat mitjana, actualment investiga també en el camp de les tecnologies de visualització digital de l’art i l’arquitectura.

Marco Rainini (Trezzo sull’Adda, 1967) és investigador a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor (Milà) i doctor en teologia i en història del cristianisme i de les Esglésies. És sacerdot dominic. Forma part del consell científic de diverses revistes especialitzades.

María Tausiet (Saragossa, 1963) és professora i investigadora independent. Ha centrat la seva investigació en l’àmbit de les creences religioses, especialment entorn de la màgia i la possessió demoníaca. Actualment estudia la noció d’immortalitat i les representacions fabuloses del més-enllà.