Ḥusayn ibn Manṣūr al-Ḥal·lāğ (858-922), místic persa d’expressió àrab, és, molt probablement, l’autor més reeixit del període formatiu del sufisme, la dimensió mística de l’islam. Admirat per la seva poesia extàtica i sapiencial, recollida al seu Dīwān o obra completa, Ḥal·lāğ és el poeta de la unió mística i l’amor diví. Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, tota la seva filosofia mística es resumeix en la cèlebre locució teopàtica “Anā al-ḥaqq”, “Jo sóc la veritat”, que li costà la condemna a mort per part de les autoritats religioses d’aleshores. Cruelment executat pel seu ensenyament espiritual, Ḥal·lāğ és considerat el màrtir per excel·lència de l’islam: un màrtir de l’amor místic que només es deu a la passió per la veritat, el desig essencial que mou tot ésser espiritual.