L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies que s’aborden a Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana, fruit d’un congrés de l’associació Cristianisme al Segle XXI que va comptar amb ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza. No es tracta de cap manual i no parteix de cap militància concreta ni de cap a priori ideològic.

El catedràtic de biologia de la UAB i escolapi Ramon M. Nogués ha tingut cura de l’edició del volum Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana. El llibre recull les actes del congrés homònim celebrat a Barcelona al desembre passat.

Nogués explica: «El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principis generals —“fes el bé i evita el mal…·, “no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu…”—, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat de les accions des del punt de vista ètic.»

Els professors d’ètica Begoña Román (UB) i Joan Carrera i Carrera (URL) desenvolupen la distinció entre una ètica de mínims i una de màxims, i la necessitat que tenen les societats de comptar amb propostes ètiques en tots dos nivells. En aquest sentit, el professor de teologia moral Gaspar Mora (Facultat de Teologia de Catalunya) situa els aspectes morals de la proposta de Jesús de Natzaret en el marc de la pregunta humana sobre «què haig de fer», cosa que permet comprendre el lloc de les ètiques de màxims en societats pluralistes, més enllà del compliment de les lleis civils derivades d’ètiques de mínims.

A propòsit de les qüestions controvertides relacionades amb l’embrió, la jurista Núria Terribas i Sala (directora de l’Institut Borja de Bioètica) s’interroga: «tot el que és tècnicament possible s’ha de fer? ¿Fins a quin punt podem modificar la naturalesa humana? ¿Quins criteris hem de seguir per assegurar-nos que podem fer front als riscos sense comprometre la vida mateixa de l’home sobre la terra?» El cirurgià Marc Antoni Broggi, vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya, planteja, per la seva banda, els nombrosos problemes ètics associats a la pràctica de la medicina i al tractament del final de la vida; Broggi s’enfronta a temes com la relació metge-pacient en la malaltia greu, la sedació, l’eutanàsia… Finalment, l’exdirector general de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza encara l’atenció a la vida en el seu conjunt, amb la constatació que cal respectar intel·ligentment la globalitat per garantir la pròpia supervivència.

El llibre es clou amb uns «Suggeriments en previsió de possible incapacitat», que expliquen detalladament què cal fer per explicitar les voluntats anticipades o per assegurar quines persones decidiran per un en cas d’incapacitat.

El llibre Sobre la vida i la mort es presentà el dilluns 14 d’abril a les 19.30 hores, a l’auditori de la Institució Cultural del CIC. Hi intervinqueren Núria Terribas, Francesc Torralba i Ramon M. Nogués.

Sobre la vida i la mort és el segon llibre que Ramon M. Nogués publica a Fragmenta. El primer, Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió, va aparèixer al maig del 2007 juntament amb els primers llibres de Fragmenta, i és el més venut dels catorze títols que ha publicat fins ara la jove editorial independent sobre religions. Cristianisme al Segle XXI és una associació fundada a Barcelona l’any 2000, amb l’objectiu de treballar en favor d’una inculturació moderna del cristianisme en una societat laica i plural, i d’afavorir el diàleg intercristià i interreligiós per facilitar l’intercanvi d’experiències de recerca de Déu.