«Es tracta d’un projecte a llarg termini, que volem desenvolupar sense presses. No passa res si triguem trenta anys a tenir un corpus més o menys ampli de textos de totes les religions. El que volem és presentar-los sense intermediaris: de la llengua original al català. Això ens fa dependre, en alguns casos, d’uns pocs especialistes: ¿quantes persones saben sànscrit i, al mateix temps, català, com per traduir textos sagrats de l’hinduisme? Ben poques, però preferim comptar amb aquestes poques persones que no pas encarregar apressadament traduccions indirectes via l’anglès o el francès. No tenim presses.» Així resumeix l’editor Ignasi Moreta els objectius i operativa de la col·lecció.

Els dos primers volums són, a més a més, edicions bilingües, com explica l’editora Inês Castel-Branco: «Tots els volums de la col·lecció seran traduccions directes, però no sempre seran edicions bilingües. En el cas, per exemple, de La vida de Milarepa, que editarem d’aquí a un any aproximadament, una edició bilingüe seria poc operativa per l’extensió del text i perquè el tibetà és una llengua encara menys coneguda entre nosaltres que el sànscrit o el xinès clàssic. En el cas de les Analectes i les Samkhyakarika, l’edició és bilingüe perquè són textos relativament breus i que poden ser útils als ja força nombrosos estudiants i coneixedors d’ambdues llengües. Quan a la introducció i a la traducció apareixen termes en la llengua original, en el cas del xinès hi hem posat les marques de to sobre les vocals, i en el cas del sànscrit, els diacrítics: són marques que compliquen molt la maquetació del text —per això molts editors no les posen—, però que són molt útils per als coneixedors d’aquestes llengües, i no fan cap nosa als qui no les coneixen.»

Els primers volums de la col·lecció es troben a les llibreries des del desembre. El primer volum, Analectes de Confuci, és el resultat de deu anys de dedicació del traductor, el sinòleg i prof. de filosofia (UB) Antoni Prevosti. Les Analectes són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme —la tradició espiritual central que des de l’antigor ha vertebrat la civilització xinesa—, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d’irradiació en l’Àsia oriental.

El segon volum, Les estrofes del Samkhya, d’Ishvarakrishna, és el fruit de la intensa dedicació de la traductora, la indòloga Laia Villegas. Les estrofes del Samkhya ens reporten les grans intuïcions del Samkhya, el sistema filosòfic més antic de l’hinduisme. Al segle IV dC, el seu autor, Ishvarakrishna, hi recull antigues doctrines presents de manera dispersa i no sistemàtica en les Upanisad, els Purana i el Mahabharata, de manera que el seu estudi contribueix a la recerca sobre aquests textos i la seva recepció en l’època clàssica del pensament hindú. Conèixer la proposta filosòfica del Samkhya és una tasca preliminar ineludible en qualsevol estudi de caràcter indològic, atès que va exercir una gran influència en el desenvolupament de les idees i la terminologia de tota la tradició filosòfica hindú.

La col·lecció es presentà públicament a Casa Àsia en un acte que va presidir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i en què també intervingueren el director general de Casa Àsia, Jesús Sanz, l’editor Ignasi Moreta, l’antropòleg i teòleg Xavier Melloni, i els traductors Antoni Prevosti i Laia Villegas. Després de l’acte acadèmic va tenir lloc un acte poeticomusical: una lectura de fragments de les dues obres a càrrec de diverses personalitats del món de la cultura i de les religions, amb l’acompanyament musical de Bhakti Das.