La ira

La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d’una manera concreta d’entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitats físiques i morals.

La ira ens porta molt més sovint a un simulacre d’agressió que no pas a una agressió real, encara que no hàgim fet cap exercici estoic. És un avís del cos que ens il·lustra sobre el funcionament del món. La ira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versió rebaixada de les vides dels altres. Però la bèstia no es pot dominar mai del tot. La tenim sempre molt a prop, a la cova, mig adormida; hi hem de baixar tot sovint per presentar-li els nostres respectes.

La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l’assaig català.

Autor Raül Garrigasait

Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és escriptor i hel·lenista. En el camp de l’assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l’entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se’n va, 2018) i la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020). La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.

A Fragmenta ha publicat La ira (2020), dins de la sèrie «Pecats capitals» i ha traduït i fet la introducció del llibre El sagrat, de Rufolf Otto (2021). Pel conjunt d’assajos publicats el 2020, va obtenir el premi Punt de Llibre del digital Núvol.

Ressons