Text de Míriam Raventós. Il·lustracions de Maria Girón
¿Pots fer moltes coses alhora?
Així comença un fantàstic viatge als inicis del ioga, a les motivacions que van portar aquells homes de l’Índia a mirar de fer una sola cosa, la més senzilla, la més natural, una sola cosa i res més.
Compra a AKIARA Books
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Míriam Raventós. Vaig néixer a Barcelona l’any 1964. Quan jo era petita la mare ja feia ioga, però a mi em semblava una mica estrany…
Vaig haver de créixer per acostar-me al ioga i, amb més de trenta anys, vaig començar la formació com a professora. Aquesta decisió va ser el principi d’un canvi molt gran. Des d’aleshores, el ioga m’acompanya sempre i m’ajuda a portar una vida senzilla i bonica. Li estic molt agraïda.
¿Però cal fer-se gran per descobrir el ioga? No, em sembla que no cal; per això he escrit aquest conte.
A la universitat vaig estudiar traducció i interpretació. Malgrat haver estudiat llengües, sóc una enamorada del silenci. En silenci em sento en comunió; mai no em sento sola ni aïllada.
Visc a Bellaterra amb els meus fills, que van i vénen, i dues gosses que cada dia em treuen a passejar pel bosc. A elles també els dono les gràcies! M’agrada molt la muntanya i la música. I treballo en coses diverses, algunes relacionades amb el ioga, com ara la direcció de Proyoga, la sala de ioga que la mare va fundar l’any 1985.
Maria Girón. Vaig néixer a Barcelona l’any 1983 i vaig créixer a la Garrotxa, en una casa molt gran i molt vella envoltada d’arbres, l’escenari perfecte per inventar històries i aventures amb el meu germà.
La mare pintava quadres i feia escultures, i jo seia al seu costat i em quedava mirant com ho feia. Sovint posava també fil a l’agulla i dibuixava amb l’espontaneïtat que tenen els nens i que, a mesura que et fas gran, vas perdent. Van anar passant els anys i a poc a poc vaig anar deixant de jugar, d’imaginar i de dibuixar.
Fins que vaig matricular-me a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. I allà vaig retrobar-me amb els pinzells, les pintures i la Maria més creativa. El quart curs vaig marxar a viure a Bolonya (Itàlia), on vaig descobrir el gravat. L’any següent el vaig passar a la Universitat de Sevilla. I després vaig tornar a Barcelona i vaig fer il·lustració a l’Escola Llotja.
Fa poc més d’un any que sóc mare. I aquest llibre l’he anat il·lustrant a estones curtes, aprofitant totes i cadascuna de les migdiades del meu fill.
