Jordi Pigem, autor de Consciència o col·lapse, i Dolors Bramon, la veu darrere de Professora d’islam, participaran a Txolla, Teca, Sarau, les taules de diàleg del Festival Embarrat de Tàrrega.
📆 21 de novembre
⏰ De 12:00h a 14:00h
📍 Museu Comarcal de l’Urgell (Carrer Major, 11, Tàrrega)
🎟️ La jornada Txolla, Teca, Sarau és de lliure accés per a tothom
***
Primera taula: La resistència del poble amazic. Amb Dolors Bramon i Salem Zenia
Malgrat que el poble amazic és un dels nostres veïns, desconeixem bona part de la seva cultura, llengua i història. Al nord d’Àfrica no només hi ha àrabs i musulmans; també hi trobem la nació amaziga, que ha sobreviscut a molts intents de ser silenciada. En parlarem amb en Salem Zenia, escriptor i activista amazic i català, i amb la Dolors Bramon, doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona.
Segona taula: El perill de la tecnologia. Amb Jordi Pigem i Na Pai
Avui en dia gran part de la nostra vida està tecnificada. Ens relacionem a través de les xarxes socials, no sabem moure’ns pel planeta sense l’ajuda d’un GPS, investiguem la realitat a través del món virtual. L’excés de tecnologia ens ajuda o, per contra, ens esclavitza? Vulnera les capacitats humanes i les relacions personals? Discutirem aquestes qüestions amb Na Pai, activista i escriptor d’obres com La nostra atenció ha estat raptada, i amb Jordi Pigem, filòsof de la ciència i escriptor de llibres com Tècnica i totalitarisme o Pandèmia i postveritat, entre d’altres.
***
Jordi Pigem (1964) és filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica.
Entre els seus llibres destaquen Consciència o col·lapse (2024), Tècnica i totalitarisme (2022) Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Àngels i robots (Viena, 2017; en castellà, ampliat i amb el títol Ángeles o robots, a Fragmenta, 2018), Intel·ligència vital (Kairós, 2016), La nova realitat (Kairós, 2013) i Bona crisi (Ara Llibres, 2009). Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015). Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i dels tres primers volums de l’edició catalana de l’Opera Omnia Raimon Panikkar. Ha participat a l’obra col·lectiva Panikkar avui (Fragmenta, 2022) i ha editat una recopilació dels textos de Panikkar sobre Ecosofia (Fragmenta, 2021).
Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials.
Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa) (2000); Obertura a l’islam (2002) i Ser dona i musulmana (2007). També ha escrit molt sobre temes àrabs i islàmics als mitjans de comunicació. A Fragmenta va escriure un dels contrapunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008), i hi ha publicat L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) i Professora d’islam (2023), un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta. El 2023 ha sigut guardonada amb la Creu de Sant Jordi.