A D’Orfeu a Monteverdi, el musicòleg i cantant Josep Maria Gregori reflexiona sobre el lligam íntim de la música amb la inspiració, la sacralitat i el pensament simbòlic. Gregori presentarà el seu llibre a Barcelona acompanyat de la cantant Lídia Pujol i l’escriptor Antoni Puigverd. 

📍 Llibreria Ona (Pau Claris 94, Barcelona).

📆 29 de novembre, 19:00h

🎟️ Accés lliure

***

Josep M. Gregori i Cifré (Igualada, 1954) és catedràtic de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. És professor del màster Knowledge, Art and Interiority de Sinclètica Escola Monàstica que dirigeix Teresa Forcades. Té publicats nombrosos treballs de recerca musicològica sobre la música catalana dels segles XV al XVIII, la catalogació dels fons musicals de Catalunya, que du a terme a través del Projecte IFMuC de la UAB https://pagines.uab.cat/ifmuc/ca, i les relacions entre la música i el sagrat, i mitologia, mística i número, que ha reunit en el llibre Musica Cælestis. Reflexions sobre Música i Símbol (2012). És traductor al català d’El fil de Penèlope (1999), El fil blau. Històries de la tradició hebraica (2002) i El fil d’Ariadna. Hermetisme i tradició cristiana (2008) d’Emmanuel d’Hooghvorst; de L’amor de la Saviesa eterna (2005) i El secret de Maria (2018) de Sant Lluís Maria Grignion de Montfort; i de L’arc i la fletxa. Meravelles de l’Eros (2016) i Per una mutació interior (2019) d’Annick de Souzenelle. En la vessant artística ha cantat amb La Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall (1987-2011), Exaudi nos (2007-2010), La capella de música de Santa Maria del Pi (2014-2016) i De canendi elegantia (2016 en endavant). A Fragmenta ha publicat D’Orfeu a Monteverdi. Assaigs sobre música, inspiració, mite i sacralitat. També signa una introducció al llibre Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg, d’Arthur M. Abell, i part de la traducció de La paraula al cor del cos, d’Annick de Souzenelle.

Lídia Pujol (Barcelona, 1968) debuta formant un duet amb la cantautora Sílvia Comes, amb qui publicà dos discos, Lídia Pujol & Sílvia Comes (1998) i Al entierro de una hoja seca van dos caracoles (2000). Col·laborà a La nit dels anys (1997), de Sopa de Cabra; en el disc col·lectiu d’homenatge a Jackson Browne, Cántame mis canciones, i en treballs de Pat MacDonald i Jabier Muguruza. El 2003 inicià la seva carrera en solitari amb Iaie, en una línia folk multicultural. La seva discografia continuà amb Les amants de Lilith (2007), Lo riu (2009), amb Miquel Gil i Eliseo Parra; Mariam Matrem (2014), que acompanya el llibre d’Angela Volpini La cualidad humana; Iter luminis. Un camí orientat (2017), un llibre disc que recull els seus espectacles La cerimònia de la llum, Iter luminis – Camí d’identitat i Iter luminis. Treballs i plaers d’amor, i Conversando con Cecilia (2021), un homenatge a la cantautora madrilenya morta en accident de trànsit el 1976. L’any 2011 presenta l’espectacle escenificat La cerimònia de la llum, en què interpreta cançons de la tradició escrita recollides en el Llibre Vermell de Montserrat i cançons de bressol de tota la Mediterrània, i que tingué com a escenari diversos monestirs, castells i catedrals de Catalunya. El 2014 inicià el projecte Iter luminis – Camí d’identitat, amb el qual començà una gira per diferents espais emblemàtics catalans, tot unint història, música i patrimoni, i el 2015 inicià una segona gira amb Iter luminis. Treballs i plaers d’amor, que té com a fil conductor la mística de Teresa de Jesús en diàleg amb Ramon Llull. L’any 2018 presentà l’espectacle Panikkar, poeta i fangador. Orient i occident soc, coincidint amb la celebració del centenari del naixement del pensador.

Antoni Puigverd (La Bisbal, 1954) col·labora habitualment a diversos mitjans de comunicació, i el 1988 publicà el recull d’articles Ombres i dies. Amb Vista cansada (1990, premi Miquel de Palol 1989), Curset de Natació (1992, premi Carles Riba 1991 i premi de la Crítica 1993), La migranya del faune (1995, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona), i Hivernacle (1997, premi dels Jocs Florals de Barcelona), ha estat reconegut com un dels poetes més destacats de la seva generació, un poeta rigorós tant pel que fa a la forma com pel que fa a la fibra intel·lectual i moral del contingut. Posteriorment ha conreat la prosa amb els contes aplegats a La pràctica dels vius (1991) i les novel·les amb Paper de vidre (1993) i La gàbia d’or (1999), en les quals hi són presents la crisi de l’edat adulta, la relació de parelles i la confrontació al món contemporani.