«Revelar el fons dels conflictes és l’única manera de començar a resoldre’ls», afirma Anna Punsoda en el seu primer editorial com a nova directora de la revista Dialogal, al seu número d’estiu, que ja és a la venda.
L’escriptora Anna Punsoda, fins ara en el paper d’editora, pren les regnes de Clara Fons Duocastella, que deixa la revista després de vuit anys al capdavant de la direcció. «El que va començar sent uns quaderns dedicats de manera exclusiva al debat interreligiós, i que, gràcies a la bona feina de la directora, va endinsar-se en la pedagogia i l’ecologisme, volem que a partir d’ara també sigui una revista de cultura permeable a l’esperit. Llengua, història, pensament, literatura», en paraules de Punsoda.
Anna Punsoda (Barcelona, 1985) és llicenciada en periodisme per la Universitat Ramon Llull i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Amb la seva primera novel·la, Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), va guanyar el premi Roc Boronat. Ha escrit també La terra dura (Pòrtic, 2024). A Fragmenta ha publicat La luxúria (2020), dins de la sèrie «Pecats capitals», i ha traduït parts del llibre Fe, hermenèutica, paraula (2016), un dels volums de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar, i el llibre de Raimon Panikkar i Pinchas Lapide ¿Parlem del mateix Déu? (2018). També dirigeix les sèries Assaltar la Bíblia, Deu Manaments i Pecats Capitals de la col·lecció Assaig.
Els conflictes, al número d’estiu
«Revelar el fons dels conflictes és l’única manera de començar a resoldre’ls», afirma Anna Punsoda a l‘editorial del número d’estiu de Dialogal. «Això és el que fa Lurdes Casanova en aquestes pàgines, quan diu a la periodista Gemma Ventura que l’Església catòlica ha promogut una idea de la dona obedient i servicial per motius totalment aliens al missatge evangèlic», segueix la directora. També posa l’exemple de Moussa Bourekba, que signa un reportatge sobre la guerra entre Palestina i Israel.
La revista, que compta també amb les seccions i signatures habituals amb signatures com la de Raül Garrigasait, Xavier Melloni, Maria Callís o Ignasi Moreta, entre d’altres dedica força pàgines a tractar la qüestió central. Destaquen, així, l’entrevista a Carme Vinyoles, que ha dedicat la seva vida a evitar els matrimonis forçats a Catalunya, o un diàleg entre Jorge Burdman, Muntsa Castellà, Ahmed Maruf i Francesc Torradeflot sobre de quina manera les religions i els textos sagrats són testimoni únicament de pau. També s’entrevista l’activista Gabriela Serra sobre la por de l’home a afrontar el conflicte. Berta Güell ens porta a fixar-nos en les narratives que activem al voltant de les identitats i ens fa preguntar-nos quines relacions automàtiques establim entre migració i religió. I Vernor Muñoz ofereix un possible antídot contra l’auge de la violència i la discriminació: l’educació intercultural i en la diversitat. David Casals, per la seva banda, examina el conflicte de la llibertat de culte, i escriu sobre la necessitat del temple com un espai de lluita per a la llibertat religiosa a Espanya.
Dialogal és una revista de caràcter trimestral nascuda el 2002 de la mà de Francesc Torradeflot i Francesc Rovira al si d’AUDIR. Publicada inicialment per El Ciervo 96, l’any 2016 va iniciar una nova etapa a Editorial Mediterrània, quan n’assumeix la direcció Clara Fons Duocastella. Des del gener del 2020 passa a ser publicada per Fragmenta Editorial.