El catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep M. Català Domènech publica L’era de la incertesa, un assaig que pretén radiografiar les tendències que romanen al món postpandèmic en els àmbits de la humanitat, la sexualitat i la veritat. Al gener del 2024 en sortirà l’edició en castellà.

Josep M. Català creu que L’era de la incertesa consisteix a «assajar un remei», diu, «contra l’angoixa. L’angoixa que provoca el fet que totes les certeses trontollin o ja s’hagin enrunat». Així, l’autor proposa un mapa rugós, complex i matisat de la realitat. Alhora, planteja una crítica de com l’epistemologia i l’ontologia, empeses per la desinformació i les rutines discursives substitutòries del pensament, configuren un escenari essencialment conservador, immobilista i en desacord amb el moment de trànsit líquid entre dues formes de realitat.

A L’era de la incertesa, Josep M. Català analitza les transformacions radicals que afecten tres àmbits situats al caire entre l’època que periclita i la nova «era vírica»: els que afecten la humanitat, la sexualitat i la veritat. Són tres revolucions ontològiques i inherentment ambigües que palesen la fallida de l’humanisme, les noves formes del sexe i el gènere i les transformacions de la idea de veritat.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, declara sobre L’era de la incertesa: «Ens trobem davant una obra d’assaig en el sentit més propi i més noble del terme: una obra en què Josep M. Català es fa preguntes sobre temes clau de la contemporaneïtat, i ho fa en diàleg amb algunes de les veus més lúcides del pensament contemporani. L’autor no vol fixar respostes definitives, sinó apuntar, temptejar, explorar un terreny. Insinuar més que dir. Obrir més que tancar. El resultat és una obra molt suggestiva, plena d’invitacions a pensar i repensar la condició humana i els grans reptes que té al davant.»

Josep M. Català Domènech (Tarragona 1946) és catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual. Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació. També és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona i Master of Arts in Film Theory per la San Francisco State University de Califòrnia. Ha rebut el Premi Fundesco d’assaig per La violación de la mirada (1993), el premi d’assaig del XXVII Certamen Literari de la ciutat d’Irun per Elogio de la paranoia (1996) i el premi de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema (2001). És autor de diversos llibres sobre comunicació audiovisual.