Amador Vega, autor de Tentativas sobre el vacío, Teresa Guardans, una de les entrevistades al llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada i Jaume Pujol, catedràtic de física de la UAB, van participar a l’activitat “Espiritualitat ¿una forma d’immortalitat? dins l’edició d’enguany del Festival Clàssics. Va ser el dimarts 28 de novembre, a les 19 h, a la Sala Beckett (Carrer de Pere IV, 228-232, Barcelona).
Les idees d’ànima, la transcendència i la connexió amb la divinitat han estat formes de concebre la possibilitat d’una existència eterna. Amador Vega, Teresa Guardans i Jaume Pujol dialogaran entorn al vincle entre la dimensió espiritual de la vida i la idea de la immortalitat. Explorarem com diferents tradicions espirituals i filosòfiques veuen la immortalitat, des de les creences en la reencarnació i la vida després de la mort fins a les nocions de l’eternitat de l’ànima i la realització espiritual.
Amador Vega (Barcelona, 1958) és doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) i catedràtic d’estètica a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat «Joan Coromines Visiting Professor» a la University of Chicago (2007) i professor convidat a la Université Saint Joseph de Beirut (2010). Es dedica a l’estudi de la mística occidental i les seves relacions amb l’estètica. Ha publicat, entre altres, els llibres següents: Mestre Eckhart, El fruto de la nada y otros escritos (Siruela, 2014, 8.ª ed.); Passió, meditació i contemplació. Sis assaigs sobre el nihilisme religiós (Empúries, 1999; Fragmenta, 2012); traducció castellana: Zen, mística y abstracción. Ensayos sobre el nihilismo religioso, Trotta, 2002); Ramon Llull y el secreto de la vida (Siruela, 2002; traducció anglesa: Ramon Llull and the secret of life, Herder & Herder, 2003); El bambú y el olivo (Herder, 2004); Arte y santidad. Cuatro lecciones de estética apofática (Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza, 2005); Tratado de los cuatro modos del espíritu (Alpha Decay, 2005); Sacrificio y creación en la pintura de Rothko (Siruela, 2010), Tres poetas del exceso. La hermenéutica imposible en Eckhart, Silesius y Celan (Fragmenta, 2011), Libro de horas de Beirut (Fragmenta, 2014) i Tentativas sobre el vacío (Fragmenta, 2022).
Teresa Guardans (Barcelona, 1956) és filòloga, documentalista i doctora en humanitats. Bibliotecària de professió durant anys, es va incorporar a l’equip de treball del CETR (Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa) des de la creació d’aquesta institució, l’any 2000, a Barcelona. Ha col·laborat també amb ESADE i amb la Universitat de Barcelona. A Fragmenta ha seleccionat els textos del llibre El conocimiento silencioso. las raíces de la cualidad humana, de Marià Corbí (2016) i fou entrevistada al llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada (2015).
Jaume Pujol es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona en 1981 i es va doctorar en la mateixa Universitat en 1990. És Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en la qual imparteix docència en Òptica Fisiològica i Color des de 1984. Actualment és director del Davalor Research Center (dRC), President del Consell Clínic de Davalor i Director científic del CD6.