Fragmenta ha publicat el Llibre de la Claredat, «un dels textos més bàsics de la història de la càbala clàssica», en paraules de Manuel Forcano a la introducció. Forcano, doctor en filologia semítica, n’ha sigut l’editor i el traductor de l’hebreu al català. Els temes que desplega —la seqüència de les emanacions divines o sefirot, l’origen diví del mal, la reencarnació de les ànimes, el significat místic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat— causaren sorpresa i escàndol des que començà a circular a finals del segle XII.

El Séfer Ha-Bahir, el nom en hebreu del Llibre de la Claredat, «és una obra plena de símbols que obliga els lectors a ser savis, ço és, a llegir una cosa, però a entendre’n, justament, una altra», diu també Manuel Forcano. «Després de la confecció i difusió de l’enigmàtic opuscle Llibre de la Creació, que Fragmenta va publicar de la mà també de Forcano, «el Llibre de la Claredat seria el segon llibre far de la càbala medieval», segueix. 

El Llibre de la Claredat relata els debats entre rabins i els seus deixebles, en un total de dos-cents paràgrafs, al voltant de la Torà. Així, segons explica Forcano, el llibre «opta majoritàriament per paràboles», una cinquantena, «en què el protagonista és un rei terrenal que representa Déu, mentre que els seus fills, o filla, o núvia, o els servents, consellers, o els oficials subordinats del seu exèrcit, solen simbolitzar el poble d’Israel o bé les potències emanades de Déu o sefirot, per bé que algunes vegades les figures femenines, excepcionalment i per primera vegada en la literatura religiosa jueva, també poden arribar a representar la divinitat mateixa.» 

Aquesta edició el Llibre de la Claredat, la primera en català, inclou la versió original en hebreu i la traduïda en pàgines alternes i es publica a la col·lecció «Sagrats i Clàssics» de Fragmenta.