El cinquè volum de la Bilbioteca de pensament ciontemoporani, que dirigeix Joan-Carles Mèlich, correspon a Presències reals, de George Steiner, un dels llibres més controvertits i llegits de l’autor, on hi defensa la tesi segons la qual totes les arts estan lligades de manera indissociable amb la transcendència del diví. L’obra es publica per primera vegada en català i compta amb un pròleg d’Amador Vega. La traducció de l’anglès és d’Helena Lamuela.  

«Bon coneixedor de la tradició teològica occidental, Steiner se serveix del pensament paradoxal per referir-se al supòsit que Déu —aquesta presència real— habita en el fons del significat estètic, garantint-ne la coherència i la comunicabilitat, mitjançant el llenguatge», diu Amador Vega al pròleg. 

Presències reals planteja una defensa del significat de les arts i de la creació poètica per si mateixos, una invitació a mirar l’art autèntic de cara i a deixar-se posseir per la llibertat que pot atorgar l’experiència estètica de la lectura directa i activa, deixant enrere el comentari i la dissecció de la teoria literària, que afebleixen l’impacte estètic de l’art. 

Proposa, en definitiva, una interpretació activa i no passiva de les obres més importants de la tradició literària occidental, explorant els límits del llenguatge i dels significats. Una defensa en tota regla de l’accés a la transcendència per mitjà de l’experiència estètica: «El tors arcaic de la cèlebre poesia de Rilke ens diu: “canvia de vida”. I fan el mateix tota poesia, novel·la, obra de teatre, pintura i composició musical que valgui la pena trobar-se.»

George Steiner (Neuilly-sur-Seine, 1929 – Cambridge, 2020) és un dels intel·lectuals més influents del segle XX. Considerat un home del Renaixement modern, Steiner va néixer en el si d’una família vienesa d’origen jueu que s’havia hagut d’exiliar a la rodalia de París fugint del nazisme. Amb la capitulació de França, Steiner i la seva família van haver de tornar a emigrar, aquest cop als Estats Units, on es va formar. Doctorat en teoria de la literatura per la Universitat d’Oxford amb La mort de la tragèdia (1961), va escriure sobre una vasta quantitat de temes, amb la literatura comparada i els estudis sobre el llenguatge com a interessos principals.