Fragmenta Editorial, fundada el 2007, arriba als 15 anys d’existència amb una nova web, amb la versió digital de la revista Dialogal (que edita des del 2020) i amb set novetats. En aquests 15 anys Fragmenta ha publicat 241 llibres (128 en català, 98 en castellà i 15 en portuguès), especialment d’assaig. Inicialment centrada en el «llibre no religiós sobre religions», aquests últims anys ha ampliat el radi temàtic cap a les humanitats.
Amb motiu del seu quinzè aniversari, Fragmenta Editorial ha renovat a fons la seva web, amb l’objectiu de fer més senzill i ràpid l’accés a qualsevol informació i de dotar-la de flexibilitat perquè sigui llegida des de qualsevol dispositiu electrònic. La nova web continua oferint la màxima informació possible de cada llibre: resum, completa fitxa tècnica, coberta en alta resolució, biografia i fotografies de l’autor, índex i fragment descarregable en PDF, impactes als mitjans, vídeos generats pel llibre, etc.
Fundada el 2007 a Barcelona per Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta, Fragmenta és dirigida actualment per Ignasi Moreta, que compagina la seva dedicació a tasques editorials amb la docència a la UPF i la recerca acadèmica. En aquests 15 anys, Fragmenta ha publicat 241 llibres (128 en català, 98 en castellà i 15 en portuguès) i ha venut un total de 230.265 exemplars (una mitjana de 955 exemplars per llibre i de 14.391 exemplars per any). Entre els èxits de Fragmenta hi ha Pandèmia i postveritat, de Jordi Pigem (12.705 exemplars venuts entre les edicions catalana i castellana). També cal destacar Petita teologia de la lentitud (de José Tolentino Mendonça), La teologia feminista en la història (de Teresa Forcades), Vers un temps de síntesi (de Xavier Melloni) i La lectura com a pregària (de Joan-Carles Mèlich).
Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, declara: «Vam fundar Fragmenta amb voluntat de fer un servei a la cultura i a les religions centrant-nos en el llibre d’assaig en l’àmbit del que en vam dir “el llibre no religiós sobre religions”, és a dir, un tipus de llibre que té la reflexió espiritual com a eix temàtic, però que no s’adreça exclusivament a persones religioses sinó a tota persona culta interessada pels fenòmens religiosos com un aspecte antropològicament rellevant. Posteriorment, i sense abandonar l’interès per l’espiritualitat, ens hem obert a altres temàtiques, sempre dins l’àmbit de les humanitats: filosofia, antropologia, estètica, estudis literaris… L’any 2020 vam incorporar a Fragmenta la revista Dialogal, la versió digital de la qual rebrà ara un fort impuls. Durant aquests quinze anys d’existència hem descobert nous autors, hem introduït en les lletres catalanes autors internacionals que ningú havia traduït mai abans al català, hem apostat per veus que s’aparten del discurs dominant i hem intentat sempre generar debat. També hem contribuït a la internacionalització de molts autors catalans, traduint-los al castellà i al portuguès i venent-ne drets de traducció a llengües com l’anglès, el francès i l’italià. Encarem el pròxim any amb nous projectes, sempre en aquesta línia a cavall entre la més alta exigència de rigor i ambició i la clara voluntat d’arribar a un públic lector ampli, culte però no necessàriament especialitzat. Intentem que Fragmenta s’associï a encert en la tria dels títols del catàleg, a rigor en l’edició dels textos i a elegància en el disseny de cobertes i interior. Tenim una cura especial dels aspectes tipogràfics i lingüístics de cada llibre, sobre els quals hem generat molts debats a les xarxes des del meu perfil personal a Twitter.»
Novetats
A més, aquesta setmana i la vinent Fragmenta farà arribar a les llibreries set novetats. Dimecres 23 de novembre arribaran a les llibreries Presències reals de George Steiner, La paraula al cor del cos d’Annick de Souzenelle i el Diccionario de los símbolos, dirigit per Mircea Eliade i Ioan Petru Couliano (versió en castellà). Presències reals es publica dins la Biblioteca de Pensament Contemporani que dirigeix Joan-Carles Mèlich, compta amb un pròleg d’Amador Vega i ha sigut traduït de l’anglès per Helena Lamuela. En aquest llibre, Steiner defensa que totes les arts estan lligades de manera indissociable amb la transcendència del diví. La paraula al cor del cos es publica en el moment en què la seva autora, Annick de Souzenelle, compleix 100 anys de vida. Es tracta d’una pensadora ortodoxa francesa que llegeix la Bíblia sense sacrificar la intel·ligència a l’altar de la fe, sense tabús ni aclucalls, com subratlla Jean Mouttapa. Josep Maria Gregori i Maria Cristina Vilardell l’han traduït del francès. Finalment, el Diccionario de los símbolos, dirigit per Mircea Eliade i Ioan Petru Couliano, és la versió en castellà, també de Roser Homar, del llibre monumental sobre els símbols publicat aquest setembre en català també per Fragmenta.
El dimecres 30 de novembre es posaran a la venda les altres quatre novetats: Tècnica i totalitarisme de Jordi Pigem, Els portaveus de Déu d’Antoni Batista i Panikkar avui / Panikkar hoy de diversos autors. A Tècnica i totalitarisme, segon volum de la trilogia començada amb Pandèmia i postveritat, Jordi Pigem reflexiona sobre la digitalització, la deshumanització i els anells del poder global a partir de la confluència entre el coneixement científic (la psicologia, la neurociència, la sociologia de les noves tecnologies, la història de la ciència) i humanístic (l’univers literari de Tolkien, la intuïció poètica de Rilke, l’anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt, la filosofia d’Agamben). A Els portaveus de Déu, Antoni Batista s’endinsa en els Evangelis i en proposa una interpretació innovadora, agosarada i suggeridora des de l’òptica de la semiòtica, l’anàlisi del discurs i la teoria de la comunicació. I, finalment, simultàniament en català i en castellà, Fragmenta publica Panikkar avui / Panikkar hoy, un llibre col·lectiu sobre la vigència de les aportacions de Panikkar al debat contemporani amb aportacions d’Ignasi Boada, Jordi Pigem, Maciej Bielawski, Jaume Angelats, Dominique de Courcelles, James W. Heisig, Victorino Pérez Prieto i 12 autors més.