Fragmenta publica Ecosofia. La saviesa de la Terra, un llibre que aplega les aportacions de Raimon Panikkar al debat sobre la reflexió ecològica. La introducció, la cura de l’edició i les traduccions al català han anat a càrrec del filòsof Jordi Pigem, expert en Panikkar i antic col·laborador del pensador. El pròxim 10 de març arriba a les llibreries, simultàniament en català i en castellà.

El neologisme ecosofia, que uneix les paraules gregues oikos (casa) i sophia (saber), li permeté a Panikkar explicar un dels àmbits de la interrelació de tot coneixement, que l’autor relaciona amb un altre terme molt propi com cosmoteàndria (que uneix el Cosmos, Déu i l’ésser humà). Jordi Pigem recorda, a la seva introducció, quin és el triple origen de la paraula ecosofia, a la segona meitat del segle XX. La comencen a usar el psiquiatre i filòsof francès Félix Guattari (1930-1992), el filòsof i escalador noruec Arne Næss (1912-2009), i Raimon Panikkar (1918-2010), el primer —segons el seu propi testimoni— a utilitzar-la i el que hi va reflexionar durant més temps.

«La Terra —diu Panikkar— no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle XXI és aprendre a integrar-nos dins la biosfera. Aquest és el propòsit de l’ecosofia.»

El filòsof Jordi Pigem, que va conèixer Panikkar a fons i ha tingut cura del volum, apunta: «De cadascú i de cadascuna depèn si ens harmonitzem amb la Terra o ens alineem (i ens alienem) amb el tecnocapitalisme. L’ecosofia de Panikkar és una invitació a aprendre a escoltar la Terra. ¿No és una de les tasques més importants, avui, aprendre a escoltar la xarxa de la vida, parant atenció a la natura i a la nostra interioritat? En els propers anys, la Terra continuarà tenint convulsions. Però la Terra sap el que fa —molt més que el tecnocapitalisme. Sap el que fa, pel bé de la xarxa de la vida. Potser, si aprenem a escoltar la xarxa de la vida, ella ens mostrarà el camí.»

Raimon Panikkar

Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010), de pare indi i hindú i mare catalana i cristiana, és una de les veus més lúcides del pensament contemporani per les seves aportacions al diàleg intercultural i interreligiós. Doctor en filosofia, en ciències i en teologia, va exercir la docència en diverses universitats d’Europa, l’Índia i els Estats Units. El 1946 és ordenat sacerdot catòlic. Trepitja l’Índia per primer cop l’any 1954: «Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno buddhista, sense haver deixat mai de ser cristià.» Als anys vuitanta s’instal·la a Tavertet, on impulsa la Fundació Vivarium (avui Fundació Vivarium Raimon Panikkar). L’obra de Panikkar ha estat estudiada per quaranta tesis doctorals i per cinc congressos internacionals monogràfics.

Fragmenta Editorial publica la seva Opera Omnia en català (19 volums), de la qual n’han sortit, fins ara Mística, plenitud de Vida, Mite, símbol, culte, Pluralisme i interculturalitat, Visió trinitària i cosmoteàndrica: Déu, home, cosmos, Religió i religions, El ritme de l’Ésser, Espiritualitat, el camí de la Vida, L’experiència vèdica, Diàleg cultural i interreligiós, Fe, hermenèutica, paraula, La tradició cristiana i Una cristofania. Fragmenta també ha publicat el llibre Iniciació als Veda (també en una edició especial que inclou l’espectacle «Panikkar, poeta i fangador», de Lídia Pujol, i una edició en castellà), un capítol del llibre Mística i diàleg interreligiós (ed. Francesc Torradeflot), i un breu perfil inclòs al llibre Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica, de Juan José Tamayo. El 2014 Fragmenta va publicar Panikkar. una biografia, de Maciej Bielawski, la biografia més documentada i ambiciosa que s’ha publicat mai sobre el filòsof. I el 2018, coincidint amb el cenetnari del seu naixement, es va publicar el llibre ¿Parlem del mateix Déu? (també en castellà), un diàleg amb Pinchas Lapide, i Panikkar per Panikkar, una antologia de les seves introduccions a l’Opera Omnia. El 2021 s’ha publicat Ecosofia (edició de Jordi Pigem)