Amb l’explícit subtítol de «Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg», Fragmenta publica Música i inspiració, el llibre on Arthur M. Abell, recull el testimoni d’aquestes importants figures de la música occidental de finals del XIX i del seu entorn cultural. L’edició, traduïda per Josep Pelfort Gregori, inclou dues introduccions dels musicòlegs Josep Maria Gregori i Cifré i Oriol Pérez i Treviño.

«Sovint se sobreentén que la inspiració és connatural a la creació artística i que té una gran relació amb la figura del geni, però no és freqüent conservar relats en primera persona que expliquin l’experiència de compondre», ha afirmat Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, parlant de Música i inspiració, d’Arthur M. Abell, un llibre que recull les entrevistes d’aquest músic i periodista nord-americà elaborades durant la seva estada a Europa a cavall dels segles XIX i XX. «L’autor ens mostra què hi ha darrera les obres dels cèlebres compositors del seu temps a partir d’una sèrie de converses que en recullen els testimonis. Se’n desprenen les vivències personals en contacte amb la inspiració dels seus protagonistes, així com un conjunt d’anècdotes que mostren l’ambient cultural de Weimar i la resta d’Europa», conclou Moreta.

Música i inspiració aporta una visió alternativa al cànon de la musicologia. Tot i que fins ara ha sigut poc conegut, resulta de gran interès també fora de l’àmbit especialitzat no només pel seu contingut —on apareixen altres grans figures com l’il·lusionista David Home o la reina Victòria d’Anglaterra—, sinó per la seva prosa literària i el discurs directe. A més, els mateixos compositors responen a Abell citant amb freqüència obres de grans escriptors com Shakespeare, Milton o Tennyson per exemplificar l’entrada en contacte amb forces interiors i transcendents de l’impuls creador. El catedràtic de musicologia de la UAB Josep Maria Gregori, a la seva introducció, suggereix «una subtil analogia entre la força de l’amor diví i la puixança de la inspiració». Per la seva banda, l’assagista i crític Oriol Pérez i Treviño, coincideix que a Música i inspiració hi trobem compositors que «aposten per l’origen d’una Força com a font d’inspiració de les seves obres». Tanmateix, tant Strauss com els altres compositors també deixen clar que cal una gran dosi de tècnica, rigor i preparació per poder plasmar les idees que els arriben.

Arthur M. Abell (Norwich, Connecticut, EUA, 1868-1958) va ser violinista i corresponsal a Berlín pel Musical Courier des de 1893 fins a 1918. Després de la Primera Guerra Mundial va exercir de periodista i crític musical en altres diaris com el New York Times. Durant la seva estada a Europa (1890-1918), i gràcies a la seva posició benestant, va estar en contacte amb els grans noms de l’escena musical i cultural. Aquest fet li permeté recopilar un gran volum de materials d’arxiu, transcripcions de converses, correspondència, imatges i programes de concerts, conservats avui a la secció musical de la Biblioteca Pública de Nova York.

L’any 1955, Arthur M. Abell va publicar Talks with great composers, l’edició anglesa original del llibre que avui presentem al lector català. La data de publicació tan tardana respecte el moment en què van tenir lloc les entrevistes que s’hi recullen s’explica per la voluntat de Brahms que les seves declaracions no veiessin la llum fins passats cinquanta anys de la seva mort.