‘L’enveja’, ‘La supèrbia’ i ‘La ira’ arriben a la segona edició
20 maig 2021
4 nov. 2019
La mandra, d’Oriol Quintana, i L’enveja, de Marina Porras enceten la sèrie sobre els pecats capitals que Fragmenta publica a la col·lecció “Assaig” (en català) i a “Fragmentos” (en castellà). Els pròxims volums seran L’avarícia, d’Oriol Ponsatí-Murlà; La gola, d’Adrià Pujol Cruells; La luxúria, d’Anna Punsoda; La supèrbia, de Jordi Graupera, i La ira, de Raül Garrigasait. Els volums aniran apareixen fins al febrer del 2020.
Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, que ha presentat aquesta sèrie avui en roda de premsa a Barcelona acompanyat dels set autors, considera que “aquesta és una aposta generacional de Fragmenta pel talent d’assagistes de menys de 45 anys, assagistes als quals hem convidat a reflexionar sobre els pecats capitals. Vam demanar-los que el tractament del tema fos fet amb el màxim rigor i lluny òbviament de qualsevol tipus de moralisme. La idea era que fossin textos clarament assagístics, és a dir, textos en què sigui tan important allò que es diu com la manera com es diu. Vam demanar als autors un enfocament més o menys interdisciplinari (filosòfic, antropològic, psicològic, literari, artístic, polític, etc.), donant llibertat a cada autor perquè accentués l’enfocament més afí a la seva especialitat i més idoni per al tema tractat. Curiosament, teníem una llista de set autors i una proposta de pecat per a cadascun d’ells, i una llista de quatre o cinc autors més per si els que convidàvem en primer lloc declinaven la invitació; doncs no solament no va declinar ningú la invitació, sinó que tots van acceptar el pecat que els havíem suggerit.”
El dimecres dia 6 arriben a les llibreries els dos primers títols de la sèrie. Segons Oriol Quintana, autor de La mandra, “les ganes de no fer res ens obren l’espai interior. Però la seva veritable funció és la de vacunar-nos contra una imatge idealitzada de nosaltres mateixos, una imatge de la qual deriven un bon nombre d’obligacions fictícies que no aporten una millora substancial a la nostra vida”.
Per la seva banda, Marina Porras, a L’enveja, s’aproxima al tema a través de grans veus de la literatura (Dante, Cervantes, La Rochefoucauld, Austen, Balzac, Proust, Valéry, Faulkner, Pla, Rodoreda, Ferrater), sense oblidar la rondallística tradicional ni les aportacions de la filosofia (Kant, Kierkegaard, Nietzsche). “L’enveja t’empeny a desitjar sense aconseguir. És un pecat buit que no s’acaba mai. També és el pecat més secret i, per tant, el més temible. No hi ha gairebé cap senyal que et delati quan l’enveja t’ha temptat”, hi diu.
L’avarícia, d’Oriol Ponsatí-Murlà, arribarà a les llibreries a principis de desembre d’enguany. La gola, d’Adrià Pujol Cruells, La luxúria, d’Anna Punsoda, La supèrbia, de Jordi Graupera, i La ira, de Raül Garrigasait, apareixeran entre gener i febrer del 2020.
Oriol Quintana (Barcelona, 1974) és doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor adjunt a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’IQS (Universitat Ramon Llull). Compta amb una llarga experiència en el món de l’ensenyament. Els seus llibres van configurant una filosofia inconformista i crítica, no només davant el productivisme del model tecnocràtic de la nostra societat, sinó també davant aquelles filosofies espiritualistes que, mirant de compensar-lo, no fan sinó servir la mateixa mentalitat. És autor de Filosofía para una vida peor (2016) i de Cent preguntes filosòfiques (2017), així com de diversos articles especialitzats en la figura de George Orwell. La seva darrera publicació, Vostè i George Orwell (2019), va guanyar el 26è Premi Joan Maragall d’assaig.
Marina Porras Martí (Barcelona, 1991) és graduada en història de l’art i filologia catalana, i màster en teoria de la literatura i literatura comparada. És investigadora en formació del grup de recerca “Literatura Comparada en L’Espai Intel·lectual Europeu” al departament de Teoria de la Literatura de la Universitat de Barcelona. Treballa en una tesi sobre els assaigs de Gabriel Ferrater. Ha fet de professora al màster Barcelona – Europa. Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals, i fa conferències sobre literatura en diverses institucions. És crítica literària, ha col·laborat com a periodista cultural en diversos mitjans de comunicació (Ara, El Nacional, RAC1, Catalunya Ràdio, Serra d’Or, Revista de Catalunya, El Temps…) i treballa en una llibreria.
L’eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la […]
La eficiencia, la búsqueda de la productividad y la necesidad de competir parece que nos conduzcan a la proscripción de la pereza. En realidad, sin pereza y sin las demás pasiones desordenadas, no es posible vivir una vida plenamente humana. […]
L’enveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per l’enveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de l’altre […]
La envidia es relacional y relativa, necesita de los otros para existir. Si estamos manchados por la envidia, lo que tenemos o lo que somos se mide a partir del valor del otro y, cuanto más cerca estamos de lo […]
L’avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L’avarícia implica tant […]
La avaricia puede ser convertida en el más noble de los sentimientos revolucionarios o en el peor de los pecados. Es un pecado relativo, que fluctúa entre el vicio y la virtud (una manera bastante singular de ser pecado). La […]
El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen […]
La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L’antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat; és […]
La presión social contra la soberbia es una manera de destruir los mejores ángeles de nuestra naturaleza y las pocas ocurrencias originales que vamos teniendo a lo largo de la vida. El antídoto de la soberbia no es solamente la […]
La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s’ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre […]
La lujuria no es el pecado peor visto, porque en nuestro fuero interno todos podemos comprenderlo y disculparlo, pero sí es el pecado más temido y contra el cual se ha escrito más literatura. Ante todo, porque pone en peligro […]
La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d’una manera concreta d’entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com […]
La ira es la manera más fuerte y segura de decir no. Surge de la preocupación intensa por algo, de una forma concreta de entender el mundo o de la identificación con alguien. También es la pasión más vehemente: es […]
