Ignasi Moreta, doctor en humanitats, comissari de l’Any Raimon Panikkar, i editor de Fragmenta, on s’hi publica l’Opera Omnia Raimon Panikkar, va conduir la sessió dedicada a aquest pensador del curs “Pensar, llegir i escriure (III) a propòsit d’aniversaris d’autors” organitzat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya dins la seva Escopla d’Estiu. La sessió va celebrar-se el dijous 5 de juliol, de 9:00 a 12:00h a la seu del Col·legi (Rambla de Catalunya, 8, Barcelona).

DESCRIPCIÓ

L’estructura del curs consistia en cinc sessions del 2 al 6 de juliol en què cada dia un expert intervindrà durant 1.30 h i, després d’una breu pausa, un dels coordinadors del curs, Jacint Bassó, Pere Martí o Maria Dolors Martí, s’ocupava de reflexionar i intercanviar idees de com treballar a l’aula cada un dels autors. Amb la col·laboració d’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana).

– Oriol Izquierdo, introducció.

– Montserrat Abelló, a càrrec de Maria Lluïsa Julià.

– Manuel de Pedrolo, a càrrec d’Anna M. Villalonga.

– Raimon Panikkar, a càrrec d’Ignasi Moreta.

– M. Aurèlia Campmany, a càrrec de Marta Nadal.

OBJECTIUS

Cada any la cultura catalana, com també fan moltes d’altres, commemora una sèrie d’efemèrides relacionades amb grans noms (escriptors, músics, filòsofs…) per fer-los més presents entre la societat. Tots hem sentit a parlar, aquests darrers anys, de l’Any Espriu, l’Any Montpou, l’Any Calders, l’Any Joana Raspall… L’escola, com a part fonamental d’aquesta societat, té un gran pes en la difusió d’aquests grans noms, però sovint té dubtes de com fer-ho o de com aprofitar els nombrosos actes que s’ofereixen des de les institucions (Departament de Cultura o de Presidència, Institució de les Lletres Catalanes…). Per debatre sobre el tema, per presentar propostes i experiències hem volgut dedicar  el “Pensar, llegir i escriure” d’enguany al tema de les commemoracions en l’àmbit escolar.  Els objectius del curs, doncs, podríem resumir-los en els següents:

-Apropar a les aules uns autors i unes obres que per una qüestió conjuntural seran notícia als mitjans de comunicació i, doncs, poden arribar més fàcilment a l’alumnat.

-Facilitar eines per treballar una sèrie d’autors i obres que, arran d’alguna commemoració, tenen un ressò especial en els mitjans de comunicació i en les institucions del país.

1a sessió (2 de juliol)

Introducció. Com treballar els aniversaris d’autors a l’aula

A càrrec d’Oriol Izquierdo, escriptor i gestor cultural. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB i diploma d’estudis avançats i doctorat en Comunicació per la URL.

2a sessió (3 de juliol)

Montserrat Abelló. La veritat de les paraules

La vida de Montserrat Abelló (1918-2014) descriu la lluita d’una dona per sobreviure i per trobar la veu poètica fora dels esquemes que se li oferien. La seva obra s’ha convertit en referent de la poesia més jove i actual. Després d’un llarg període d’exili, l’any 1960 Montserrat Abelló torna a Barcelona amb la seva família i inicia l’obra poètica. La conferència mostrarà el recorregut vital i literari, n’assenyalarà els principals aspectes tant en el camp col·lectiu, el seu compromís amb el feminisme, com en la innovació poètica –via Sylvia Plath, Anne Sexton i Adrienne Rich principalment, a qui tradueix– i que parla  del concepte modern de poesia que té: perquè les paraules “flueixin vives” i perquè mostrin la “pròpia veritat”.

A càrrec de Lluïsa Julià, doctora de Filologia Catalana i catedràtica de secundària, és investigadora i assagista. Coneguda, sobretot, pels seus estudis en el camp de les escriptores catalanes del segle XX, el seu últim llibre és la biografia Maria-Mercè Marçal. Una vida (2017). Va compartir projectes i amistat amb Montserrat Abelló i n’ha escrit diversos estudis, així com el text de la cartografia Maria-Mercè-Marçal-Montserrat Abelló. Les arrels d’una amistat, que es va poder veure a la Biblioteca de Catalunya el passat mes de febrer.

3a sessió (4 de juliol)

Pedrolo, l’escriptor total

La conferència pretén situar Pedrolo en el seu veritable context, al marge de tòpics i clixés, per tal de demostrar la dimensió ingent de la seva obra, que ell va concebre com un servei al país i que va molt més enllà de Mecanoscrit del segon origen i de la novel·la negra.

A càrrec d’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo. Llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, investigadora literària, crítica i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Ha publicat un gran nombre de treballs acadèmics que abracen l’edat moderna i la contemporània. Alhora, és escriptora i articulista en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en diverses revistes literàries i en un bon nombre de volums col·lectius. Va guanyar el Premi a la millor novel·la en català del Festival València Negra el 2015.

4a sessió (5 de juliol)

Vida i escriptura en Raimon Panikkar

Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010) és una de les veus més rellevants que ha donat el pensament català al món. La conferència té com a objectiu explicar els trets més rellevants de la figura de Panikkar, relacionant vida i obra, per tal d’oferir algunes claus que facilitin endinsar-se en la lectura dels seus llibres.

A càrrec d’Ignasi Moreta, comissari de l’Any Raimon Panikkar, editor i professor universitari. És doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, on és professor de literatura catalana.

5a sessió (6 de juliol)

M. Aurèlia Capmany, la necessitat expressiva

La conferència incidirà en la recuperació de M. Aurèlia Capmany com a escriptora d’obres de ficció i de no ficció i com tot el seu activisme n’és producte. Veurem com la paraula vertebra la seva activitat des dels orígens, al mateix temps que és generadora de compromís amb la seva col·lectivitat. Es donarà informació de l’Any M. Aurèlia Capmany i de com es programa. A la segona part, es duran a terme les activitats pedagògiques al voltant de l’autora.

A càrrec de Marta Nadal, comissària de l’Any M. Aurèlia Capmany. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha realitzat estudis de doctorat de Literatura Catalana a la UB. Va rebre l’ajut Fundació Mercè Rodoreda (2002). Ha estat cap de redacció de la revista Serra d’Or (1997-2001) i actualment n’és membre del Consell de Redacció. És membre del Jurat del Premi Sant Jordi de Novel·la i del Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig.