Josep Otón, doctor en història i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, autor Simone Weil, el silenci de Déu, va parlar sobre aquesta autora. Fou el dimarts 21 de febrer, a les 19h, en una conferència emmarcada en el cicle Clàssics de la Narrativa del segle XX que organitza l’Espai Betúlia (Enric Borràs, 43-47) de Badalona.

Simone Weil (París, 1909 – Londres, 1943). Tot i que va néixer al si d’una rica família israelita i va rebre una educació totalment agnòstica, poc després de la guerra civil espanyola es va apropar a la fe catòlica i és considerada com una mística cristiana. Convençuda que per comprendre les lluites obreres cal compartir les condicions de vida del proletariat, va abandonar l’ensenyament i, de 1934 a 1935, fou obrera de les fàbriques Renault. D’aquesta experiència va sortir el seu llibre La condició obrera, publicat el 1951. Va participar a la guerra civil espanyola al costat dels republicans anarquistes al front de Barcelona. Després de passar pels Estats Units, al 1942 s’incorporà a les forces de la França Lliure de Londres. La seva fràgil salut, agreujada sempre a causa dels seus hàbits de pobresa voluntària va fer que morís molt prematurament, el 1943, al sanatori d’Ashford, Londres. Nombrosos llibres recullen els seus articles, assajos, manuscrits i diaris íntims que tracen la recerca de la justícia social i de la salvació individual. La major part d’aquests escrits fou publicada pòstumament per Albert Camus i el pare Joseph-Marie Perrin. Alguns dels que s’han traduït al català són: Escrits sobre la guerra, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella i L’arrelament. Preludi a una declaració dels deures envers l’ésser humà.