Joan-Carles Mèlich ha presentat ‘La prosa de la vida’ a Mataró
3 nov. 2016
18 oct. 2016
El 25 d’octubre arriba a les llibreries La prosa de la vida, el segon volum dels Fragments filosòfics de l’assagista i filòsof Joan-Carles Mèlich. Amb La lectura com a pregària, que es troba ja a la segona edició, Mèlich va donar un gir a la seva obra mitjançant la forma fragmentària. Ara hi dóna continuïtat amb La prosa de la vida, que presentaran el mateix dimarts 25 d’octubre, a les 19h, l’autor i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, a la llibreria La Central de Barcelona.
A La prosa de la vida, l’autor reivindica la prosa entesa com la quotidianitat, la finitud, la contingència, en polèmica amb les grans paraules de la metafísica. Tenen també un enorme interès les reflexions de Mèlich sobre la democràcia entesa com l’espai en què la legalitat sap que no s’identifica amb la legitimitat i, en conseqüència, sempre té mala consciència, a diferència del que succeeix amb el totalitarisme.
En aquest nou títol, el filòsof i assagista Joan-Carles Mèlich reflexiona a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. I és que parlar de la prosa vol dir —segons Milan Kundera— parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
«Només m’interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d’un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi», hi diu.
Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, declara: «Quan vam publicar La lectura com a pregària vam tenir molt clar que l’autor havia trobat una nova manera d’expressar-se: l’apunt breu, fragmentari, d’una enorme profunditat i concisió, li permetia expressar el seu pensament en diàleg amb la tradició filosòfica, però també amb la literària i l’artística. Ara, amb La prosa de la vida, aquesta veu es consolida i entra en terrenys fins avui inexplorats per l’autor. Joan-Carles Mèlich és probablement una de les veus més originals i incisives del pensament català contemporani.»
Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on excerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Entre els seus llibres, destaquen Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d’Auschwitz (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). Des de fa quinze anys s’ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària (Fragmenta), la publicació dels seusFragments filosòfics, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida (Fragmenta). També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta).
Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Joan-Carles Mèlich, professor de filosofia de l’educació a la UAB, presentaran el llibre La prosa de la vida. Fragments filosòfics II, del qual aquest últim n’és l’autor, el dimarts dia 25 d’octubre a les 19:30h a la llibreria La Central, (Mallorca 237, Barcelona). El dijous dia 3 de noviembre el presentarà a Dòria Llibres (Argentona, 24) de Mataró.
«Solo me interesa una vida finita, inquietante y contingente, sin verdades absolutas, sagradas o incondicionales. Un escenario en constante formación, transformación y deformación. Una vida creadora de un mosaico en el que las piezas no encajan, sin centro ni síntesis.» […]
«Només m’interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d’un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.» En aquest segon […]
