El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en un llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d’una reflexió sobre la lectura, l’escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l’infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort…, en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores: «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica».

Joan-Carles Mèlich publica La lectura com a pregària. Fragments filosòfics I (Fragmenta, 2015). Es tracta d’un llibre que conté 262 «fragments filosòfics»: un tipus de text breu —tot i que no simplement aforístic— mitjançant el qual el filòsof s’adreça directament al lector sense l’habitual mediació d’un aparat erudit. El llibre és el primer volum d’un projecte filosòfic que es desplegarà els propers anys, i que l’autor anomena «Fragments filosòfics».

L’obra parteix dels quaderns de notes que l’autor escriu des de fa trenta anys, sovint mentre llegeix. Mèlich ha fet una tria de les seves anotacions manuscrites i les ha reescrit i ordenat en el volum que presentem.

Joan-Carles Mèlich és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també excerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Entre els seus llibres, destaquen Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d’Auschwitz (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). A Fragmenta ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch. Des de fa quinze anys s’ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. Un lloc especialment important en aquesta filosofia l’ocupa l’ètica, entesa com una relació en la qual l’apel·lació de l’altre trenca l’ordre moral, els projectes i les expectatives del jo.

Ignasi Moreta, editor del volum, diu a propòsit de l’autor i el seu llibre: «Joan-Carles Mèlich és un filòsof català de primer ordre, amb pensament propi i amb un carisma innegable per transmetre les seves idees amb passió i amenitat. Sorprenentment, no té a Catalunya el reconeixement públic que mereix (i que sí que obté, per exemple, a Argentina, Brasil, Colòmbia, Mèxic i Xile). Mèlich escriu pensant en el lector, fins i tot en les seves anotacions més íntimes. La seva prosa no és críptica, sinó que neix d’un compromís: ser al mateix temps significativa (aportar coses noves, oferir un pensament propi amb rigor) i intel·ligible (ser clar, pedagògic, útil per al lector). A La lectura com a pregària, el lector pot trobar resposta a moltes de les grans preguntes filosòfiques i ètiques plantejades en l’actualitat, sempre en diàleg amb la tradició filosòfica i literària d’Occident. És interessant constatar que, per Mèlich, té tanta o més rellevància filosòfica l’obra d’un escriptor, un músic o un artista, que la d’un filòsof sistemàtic. En aquest sentit, la seva aposta és la “dessistematitzar” el pensament filosòfic, alliberant-lo del monopoli de la filosofia acadèmica convencional. Manté, a més, un diàleg molt fecund amb la religió. Ho mostra un fragment com aquest, que clou el cos del llibre: “¿Som imatge de Déu? Potser sí, però no d’un Déu bo i amable, sinó d’un de cruel, viciós i corromput.” Amb aquest fragment, Mèlich utilitza subversivament la idea de l’home com a creat a imatge i semblança de Déu per oferir un retrat despietat de la condició humana.»

El prper 5 de març el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, la periodista Eva Piquer i Joan-Carles Mèlich presentaran ‘La lectura com a pregària’, a la llibreria Documenta (Pau Claris 144), de Barcelona.