Maciej Bielawski, investigador polonès afincat a Verona (Itàlia), és l’autor de la primera gran biografia de Raimon Panikkar (1918-2010). Es tracta d’una recerca documentada que defuig l’hagiografia i pretén acostar-se a la realitat històrica amb el màxim rigor. La relació de Panikkar amb l’Opus Dei és una de les contribucions més destacades del text. Les traduccions catalana i castellana, a cura del filòsof Jordi Pigem, incorporen nombroses correccions a l’edició italiana original. El periodista Antoni Bassas presentarà el llibre a Barcelona.

Quatre anys després de la seva defunció, apareix a Fragmenta l’esperada biografia de Raimon Panikkar (Barcelona 1918 – Tavertet 2010): Panikkar. Una biografia, de l’investigador polonès —afincat a Verona (Itàlia)— Maciej Bielawski. Es tracta d’un relat que defuig conscientment el gènere hagiogràfic. Encara que la publicació és a càrrec de la mateixa editorial que publica l’Opera Omnia Raimon Panikkar, la de Bielawski no és cap «biografia autoritzada». Ben al contrari, es tracta del fruit d’una recerca independent basada en la documentació conservada en alguns arxius públics i privats i en l’accés a testimonis diversos de la trajectòria vital de Raimon Panikkar.

Maciej Bielawski distingeix entre la «llegenda Panikkar» i la realitat històrica. Erudit excels, viatger incansable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l’escriptura i parlava del silenci de la paraula, la llegenda el presenta sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al final. Home bell i encisador, lleuger i robust, delicat i resistent. La llegenda és una mirada llunyana, i aquí rau la força, la bellesa, l’encís i la seducció que traspua. Panikkar es presentava i era vist així. Sempre venia de lluny i tot seguit desapareixia. Procedia d’un passat molt ric, format per totes les terres que havia recorregut i per tots els coneixements que havia acumulat. Més enllà de la llegenda, la investigació biogràfica ens permet superar el retrat hagiogràfic i obtenir una imatge més fidel a la realitat històrica. Si l’obra de Panikkar és interessant, important, fascinant i grandiosa, no ho és menys la seva trajectòria vital. Cal mirar la seva vida amb honestedat, delicadesa i respecte, i sense prejudicis, idealitzacions ni censures absurdes.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, en comenta els aspectes clau: «Vaig conèixer Maciej Bielawski quan es trobava en la fase final de la seva recerca biogràfica. La versió italiana del llibre, publicada el 2013, em va interessar moltíssim. En els cercles panikkarians, el text de Bielawski era objecte d’opinions contraposades. Alguns estaven molt incòmodes amb la “desmitificació” a què havia sotmès Panikkar, i em pressionaven perquè no la publiquéssim. Altres, en canvi, em van animar a fer-ho. Finalment, vam decidir donar curs a l’edició, tant en llengua catalana com castellana. Vam encomanar-ne la traducció al filòsof Jordi Pigem, que coneix de primera mà la figura de Panikkar. Durant uns mesos, Pigem i jo mateix hem treballat estretament amb l’autor per tal de corregir alguns errors, precisar dates i completar informacions. Ha estat un procés laboriós però apassionant, que ha enriquit moltíssim el text original. En un moment determinat, per exemple, vam tenir accés a una reveladora carta de Panikkar a Escrivá de Balaguer, escrita una setmana després de la seva tempestuosa sortida de l’Opus Dei. En el llibre, la incloem sencera. De fet, els capítols sobre la relació amb l’Opus Dei són una de les grans aportacions de l’obra. Bielawski defuig clarament l’esquema simplista que contraposaria una institució perversa amb un Panikkar que se n’hauria d’alliberar: la realitat és molt més complexa i requereix un relat honest que ho reflecteixi. També tenen un enorme interès els capítols dedicats a les estades de Panikkar a l’Índia, així com els que parlen de la seva insersió al món acadèmic nord-americà, sense descomptar els capítols dedicats als aspectes familiars de Panikkar, tant pel que fa a la rica trajectòria dels seus pares —amb la descoberta d’un germanastre indi de Panikkar— com pel que fa a les qüestions relatives al seu propi casament. L’obra inclou un apèndix gràfic amb 49 fotografies, més de la meitat de les quals són inèdites. Cal dir que l’obra de Bielawski és molt més que una biografia, ja que inclou tota una interpretació del seu pensament. El llibre convida a llegir Panikkar a la llum de la seva trajectòria vital. La vida il·lumina l’obra, com el mateix Panikkar reconeixia quan afirmava, a la primera pàgina de la seva Opera omnia, que “tots els meus escrits són autobiogràfics”.»

Maciej Bielawski (Bydgoszcz, Polònia, 1963) és teòleg, escriptor, pintor i professor universitari. Establert a Itàlia des de 1990, resideix a Verona. És doctor en teologia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs (Roma). Ha estat professor de teologia dogmàtica a l’Ateneu de Sant Anselm (Roma). Actualment ensenya a la Universitat de Verona. Ha escrit llibres sobre personatges com Dumitru Stăniloae (The philocalical vision of the world in the theology of Dumitru Stăniloae, 1997), Nicèfor el Solitari (Il cielo nel cuore, 2002), Raimon Panikkar (Panikkar. Un uomo e il suo pensiero, 2013), Vittorino Andreoli (Tragedia folle, 2013) i Pere Damascè (Sguardo contemplativo, 2014); monografies dedicades a la mística i la cultura bizantines: Il monachesimo bizantino (2003), Blask ikon (2005), Oblicza ikony (2006), La luce divina nel cuore (2007); i assajos de teologia i espiritualitat: Polis monachorum (2001), Odejścia (2007), Mikroteologie (2008), Wiara bezdomna (2013), In principio (2014). És autor del blog Panikkar Sutra i de la web www.maciejbielawski.com.