Taula rodona: De Benet a Francesc: un canvi de pontificat singular
Gian Maria Vian, director de L’Osservatore Romano, Marco Tosatti, periodista a La Stampa, Marco Carroggio, professor de la Pontificia Università della Santa Croce, Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, i el periodista Arturo San Agustín, autor de De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana participaran en una taula rodona amb motiu de la presentació del llibre a Roma, sota el títol De Benet a Francesc: un canvi de pontificat singular. L’acte se celebrarà el dilluns 23 de setembre, a les 19 hores a la seu de l’Instituto Cervantes (Piazza Navona, 91 – Roma) amb Eduardo Gutiérrez Sáenz de Buruaga, ambaixador d’Espanya davant la Santa Seu, que el presentarà, i Sergi Rodríguez, director de l’Instituto Cervantes a Roma, com a moderador.
L’escriptor Arturo San Agustín va presentar ahir a Roma el seu llibre De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana (Fragmenta Editorial), el relat dia a dia des de la capital italiana entre les últimes jornades del Pontificat de Joseph Ratzinger i les primeres del papa Francesc, a qui considera ja “el més gran líder social”, segons informaEuropa Press.
San Agustín ho va explicar ahir dilluns a l’Instituto Cervantes, on van presentar-lo l’ambaixador espanyol davant de la Santa Seu, Eduardo Gutiérrez Sáenz de Buruaga; el director del Cervantes de Roma, Sergi Rodríguez; el de L’Osservatore Romano, Gian Maria Vian; el vaticanista de La Stampa, Marc Tosatti; el professor de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu de Roma Marc Carroggio, i l’editor de Fragmenta, Ignasi Moreta. San Agustín diu que es va plantejar un relat dia a dia de la transició del papat, en primer lloc, perquè “als diaris ja no hi ha espai per a la crònica, sinó que, tristament, només hi té cabuda als llibres”, almenys a la premsa europea.
El també periodista, parlant dels dos pontífexs, va explicar que Benet XVI ha estat el primer papa que l’ha interessat però que, en veure sortir del balcó al papa Francesc, va entendre que aquesta crònica l’interessava molt més que quan la va començar, perquè havia conegut a l’aleshores cardenal Bergoglio a Buenos Aires: “Va ser una figura que em va fascinar”.
Li va interessar ja a l’Argentina perquè el va veure en l’època del ‘corralito’: “El vaig veure enfrontant-se al president de la República a la catedral metropolitana de Buenos Aires”, fet que ha qualificat d’increïble perquè mai havia vist un cardenal a Espanya enfrontant-se al poder d’aquesta manera.
Pel que fa a l’antecessor, San Agustín va destacar que Benet “va fer un gest històric amb la renúncia”, i ha afegit que el papat és una figura molt important, tant per al qui es diu catòlic o no catòlic, religiós o no religiós, ateu o agnòstic.
Bergoglio: “Audàcia i valentia”
“Agradi o no agradi a alguns, el papa Francesc ha esdevingut, com a mínim ara per ara, el més gran líder social. I d’ell es diu que és qui ha aconseguit que no es faci la invasió a Síria”, afegeix. Per a ell, a més, destaca “l’audàcia i la valentia” de Bergoglio, al qual també considera un gran comunicador i un gran observador.
El director de L’Osservatore Romano, Gian Maria Vian, va qualificar aquesta obra de “gran llibre, però que mostra que la situació religiosa està molt malament perquè no es fa més crònica”, mentre que el periodista Marco Tosatti va ressaltar que aquesta crònica reflecteix que la renúncia de Benet va ser un fracàs per als vaticanistes ja que cap no la anticipar.
El responsable de Fragmenta, Ignasi Moreta, subratllava que aquesta obra és la número 18 de la seva editorial en castellà –a més de les 50 publicades en català– en l’àmbit de les religions, però des d’un punt de vista aconfessional perquè són llibres dirigits a tota la comunitat lectora. Sobre el llibre, destacà que aquesta crònica de 37 dies és un bon relat que “no només narra què ha passat en aquests dies, sinó que descriu fins i tot els despatxos del Vaticà, i permet escoltar diferents persones, per la qual cosa també és un retrat”.
La seva tercera crònica sobre religió
Arturo San Agustín (Barcelona 1949), que publica un dietari cada dissabte a El Mundo, també va dedicar a la crònica sobre religió dos dels seus diversos llibres anteriors: ‘Un perro verde entre els jóvenes del papa’ (2011), sobre la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) celebrada a Madrid, i ‘En Tarso ya no suenan las campanas’ (2012), seguint el viatge a Turquia de l’arquebisbe de Tarragona i Primat de les Espanyes, Jaume Pujol.
El llibre de la JMJ reflectia l’impacte social i mediàtic de l’Església; el de Turquia retratava la decadència del cristianisme en un país clau per a l’origen de l’Església, per advertir que pot ser un reflex del futur del cristianisme a Europa.
De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana té 320 pàgines i s’estructura en 50 apartats que van seguint diàriament la renúncia de Ratzinger, els dies de la Seu Vacant, l’elecció del successor i el seu primer impacte davant del món.
L’acte fou organitzat per l’Instituto Cervantes a Roma i Fragmenta Editorial, amb la col·laboració de l’Associació Catalans a Roma i la Libreria Spagnola.