Presentació de “Freud fins a Déu” i “El monjo i la psicoanalista” a Barcelona

Ramon M. Nogués, doctor en biologia i catedràtic emèrit de la UAB, i Antoni Vicens, doctor en filosofia i professor a la UAB, van participar divendres passat dia 16 a la presentació dels dos llibres de la psicoanalista francesa Marie Balmary Freud fins a Déu i El monjo i la psicoanalista, en les seves versions catalana i castellana, publicades per Fragmenta. L’acte, organitzat conjuntament per la llibreria Xoroi i Fragmenta Editorial, fou presentat per Ignasi Moreta, doctor en humanitats i editor de Fragmenta, i tingué lloc a la seu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, de Barcelona.

Ramon M. Nogués reconegué en Marie Balmary, la seva contribució -amb un estil fresc que s’agraeix- al ‘desgel’ entre la psicoanàlisi i la religió, que han estat molt enfrontades per la seriosa crítica que en féu Freud”. Antoni Vicens explicà, per la seva banda, que “Lacan va llegir l’Eclesiastès (aquell famós paràgraf sobre la vanitat) i va descobrir que l’angoixa també s’esvaeix encara que té conseqüències”. Ara, segons el professor, “el dubte de Balmary és en l’ús de la paraula en la religió i el mateix en la psicoanàlisi; per ella -per exemple- el mal és com el trauma”.

Nogués va advertir també que “de Déu només se’n pot parlar amb metàfores, ja ho feia Jesús; quan la religió fa servir el llenguatge descriptiu, fracassa” i assenyalà que, avui, “les fronteres entre religions, savieses i espiritualitat s’han desdibuixat; s’incrementen els que creuen sense pertànyer, per exemple”, conclogué l’escolapi. Vicens creu que “l’aparició de la ciència al segle XVI desdobla Déu en un de personal (que descriu tan bé Balmary) i en el dels ‘científics’, per això “m’agrada que Marie Balmary digui que la psicoanàlisi pot ser acusada d’exercir la teologia”, apuntà.

Ignasi Moreta en la seva presentació va fer notar com, a El monjo i la psicoanalista,”Marie Balmary utilitza el gènere narratiu per explicar les seves teories”, per qui, “la psicoanàlisi és un luxe com tota la vida espiritual que ella mateixa reivindica com a luxe i com a espiritual”. L’editor va desvetllar que la descoberta de l’escriptora fou gràcies a Andreu Trilla, que l’ha traduït al català i que es trobava entre el públic.