Ahir dimarts dia 6 de març al vespre va presentar-se el llibre El sagrat i el profà, de Mircea Eliade a la llibreria La Central (Mallorca, 237, Barcelona) en un acte que comptà amb les intervencions d’Ignasi Moreta, doctor en Humanitats i editor de Fragmenta, Victoria Cirlot, doctora i catedràtica de Filologia Romànica a la Universitat Pompeu Fabra, Antoni Llena, artista, i Vicenç Mateu, doctor en Filosofia, síndic general d’Andorra i autor de la introducció del llibre. La seva publicació, com recordà l’editor, ha estat considerada “un esdeveniment per la cultura catalana” pel crític David Castillo.

Per Vicenç Mateu: “A Eliade li interessa la religió com a experiència, ja que, per ell, l’home modern, que ha perdut la religiositat arcaica, això li provoca dolor, desempar i angoixa, el que n’anomena ‘el terror de la història’. De la mateixa manera”, continuà el filòsof andorrà, “també és en crisi la idea de progrés”. “Mateu creu que “per Eliade Eliade la religiositat és estructural en l’home i no una fase evolutiva;  com Nietzsche, proposa un retorn a les fonts presocràtiques, un nou reneixement, el qual confia als fluxos de persones com els savis bizantins van influir a Itàlia”. “Enlloc de descobrir el profà del sagrat, com fan Freud, Nietzsche i Marx, vol fer-ho al revés, i a la vida quotidiana dels nostres dies”, conclogué.

Per la seva banda, l’artista Antoni Llena va afegir a la idea d’Eliade segons el qual l’art és la petjada de la religió afirmant que “tota producció crítica té dimensió religiosa”. “L’art menys religiós és precisament l’art pietós, jo crec que l’Església ho va perdre tot quan va perdre l’estètica”, digué abans de comentar una peça de M. Duchamp i un text de C. Milosz per descobrir-hi la presència del sagrat.

Abans, Victoria Cirlot ja havia advertit que pel filòsof d’origen romanès “el sagrat roman amagat, avui en dia, sobretot, dins l’art contemporani”, en la passió d’Eliade per “desocultar el sagrat q hi ha al profà, on s’hi ha refugiat després de desaparèixer de l’espai públic”. Per últim, la catedràtica de filologia hispànica, que ha publicat la seva recerca sobre l’autor, va dir que ell “i d’altres encara poden aportar molt a una cultura actual a la recerca de sentit, del seu contingut”.

Aquest acte fou organitzat per la llibreria La Central i Fragmenta Editorial i comptà amb la col·laboració de l’Institut Cultural Romanès, l’Associació Romanesa de Catalunya, la Casa de l’Est i l’Associació Eliade per a l’Estudi de la Ciència de les Religions.