Expert en diàleg intercultural i interreligiós, el jesuïta Xavier Melloni ofereix, a Vers un temps de síntesi (Fragmenta), una exploració a fons de les mútues interfecundacions a què estan cridades les religions. Melloni considera que les religions no són totalitats que competeixen, sinó anhels de plenitud cridats a compartir-se, tenint present que el diàleg interreligiós és «una experiència espiritual». Vers un temps de síntesi es publica simultàniament en català i en castellà.

Xavier Melloni obre Vers un temps de síntesi amb una reflexió sobre la seva situació generacional: «La nostra generació ha crescut entre les ruïnes d’antigues certeses. Vam néixer mentre queien. Som fills del fragment, però el fragment no ens inquieta perquè l’alternativa de les grans moles compactes no ens atrau ni ens convenç. Han produït massa víctimes per confiar-hi.

» Després d’un segle d’ideologies fèrries que negaven l’Invisible i de dècades de teologia sobre la mort de Déu, ens trobem davant d’un nou paradigma en què el ressorgiment de la dimensió espiritual ha confluït amb la pluralitat cultural i religiosa. El repte rau a aconseguir que aquest ressorgiment integri les aportacions de les generacions precedents, tant de les més antigues que van pertànyer a la primera innocència com de les més recents que van aportar una actitud crítica respecte de les religions. D’aquí ve que es pugui esperar un temps nou en què visions que fins ara han competit entre si descobreixin que es necessiten mútuament.

» Assolir aquesta síntesi no és una tasca fàcil perquè no s’estableix en el mateix pla que les seves antinòmies, sinó en un àmbit de més gran profunditat on cada una d’elles és convocada més enllà de si mateixa.»

Traspassat Raimon Panikkar, Xavier Melloni és sens dubte la màxima figura intel·lectual de Catalunya dedicada a promoure el diàleg intercultural i interreligiós. El llibre es pot llegir gairebé com un al·legat contra els fonamentalismes. El títol d’un dels capítols ho resumeix perfectament: «Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats». Si entenem les religions com a totalitats, aleshores només poden competir entre elles: l’espai que ocupi una implicarà la retirada de l’altra. Si entenem les religions com a plenituds, aleshores no competeixen, sinó que comparteixen: totes se senten vies no exclusives per assolir aquesta plenitud que cap no monopolitza. L’obra inclou un capítol dedicat al fenomen de la New Age, que l’autor tracta sense apriorismes desqualificadors o apologistes.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, explica així la gènesi del llibre de Xavier Melloni: «Xavier Melloni havia escrit molts textos al voltant del diàleg intercultural i interreligiós. Fa un any li vam proposar d’aplegar-los en un llibre. Ens va dir que no. No és amic de reaprofitar textos ni volia contribuir a l’inflacionisme bibliogràfic. Tanmateix, li vam fer veure que els seus articles, les seves contribucions a congressos i a llibres col·lectius, tenien un gran valor i estaven massa dispersos per arribar al lector interessat. Són textos que els seus amics ens anàvem passant fotocopiats, com qui trafica amb un material clandestí. Vam aconseguir convence’l. És més, el va preparar entusiasmat. Tanmateix, la seva confecció ha estat lenta: l’autor no s’ha limitat a juxtaposar textos preexistents, sinó que els ha pres com a base per elaborar una obra completament nova. Un autèntic regal per a tots els qui sintonitzem amb la seva visió oberta i agosarada sobre el futur de les religions.»

Xavier Melloni (Barcelona, 1962) és antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Diverses immersions a l’Índia li han permès posar en contacte elements de la mística hindú amb la cristiana. Jesuïta i estudiós dels Exercicis Espirituals, té al mateix temps un ampli coneixement dels textos de les diverses religions. En la seva tasca com a acompanyant espiritual integra elements de diverses tradicions. És membre de Cristianisme i Justícia i professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat. Viu en el centre espiritual La Cova de Sant Ignasi, a Manresa. Entre les seves publicacions destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de san Ignacio (2001), L’U en la multiplicitat (2003), Relaciones humanas y relaciones con Dios (2006), Escletxes de Realitat (Fragmenta, 2007), El Desig essencial (Fragmenta, 2009), Voces de la mística (2009) i El Crist interior (2010). És assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta.