Lluís Duch (Barcelona, 1936), monjo de Montserrat, és una autoritat internacional en el camp de l’antropologia de la religió. Autor d’una obra extensa —més de cinquanta llibres i opuscles i uns tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives—, ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. El seu últim llibre és Religió i comunicació (Fragmenta).

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat avui la concessió de la Creu de Sant Jordi a Lluís Duch. Nascut a Barcelona l’any 1936, Duch és doctor en antropologia i teologia per la universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. S’ha interessat des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics. La seva Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums) té com a referència més important la situació de les transmissions efectuades per les estructures d’acollida. Ha traduït al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives.

L’últim llibre de Lluís Duch és Religió i comunicació (Fragmenta, 2010). En aquesta obra, Lluís Duch exposa amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d’acollida, en detriment de les tres estructures d’acollida clàssiques (codescendència, coresidència i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió). Explora també el concepte de tradició, la importància del símbol, la diferència entre informació i comunicació, la crisi de confiança en les institucions religioses, l’acceleració del tempo vital, l’erosió del sagrat i la revolució del creïble.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, valora d’aquesta manera la concessió de la Creu de Sant Jordi a Lluís Duch: «Lluís Duch és sens dubte el millor antropòleg de la religió que ha donat Catalunya. Autor d’una obra extensa i intensa, era una autèntica anomalia que encara no hagués rebut cap mena de reconeixement a Catalunya, quan a Mèxic, per exemple, ja fa gairebé tres anys que li va ser dedicada una miscel·lània d’homenatge. Allunyat dels cenacles culturals, Duch desenvolupa amb la màxima discreció una tasca intel·lectual ingent. És, com tots els grans pensadors, un forjador de llenguatge: estructures d’acollida, emparaulament del món, codescendència, coresidència, cotranscendència, comediació, són alguns dels termes que ha encunyat per donar fe d’una comprensió del món per a l’expressió de la qual els termes existents li resultaven insuficients. Duch atresora una erudició impressionant, posada al servei de la creació d’una proposta filosòfica, teològica i antropològica d’una gran originalitat i ambició.»