Diumenge 10 d’octubre farà 150 anys del naixement de Joan Maragall. Fragmenta s’afegeix a l’Any Maragall amb la publicació d’un monumental estudi (550 pàg.) sobre el pensament religiós de l’escriptor: No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall, d’Ignasi Moreta. L’obra presenta un Maragall molt allunyat del tòpic: sense cap preocupació confessional, anticlerical en ocasions, místic en alguns textos, l’escriptor reflexiona sobre la irrupció de l’eternitat en el temps en uns termes molt allunyats de la teologia de la seva època.

No et facis posar cendra constitueix la primera «biografia intel·lectual» de l’escriptor, una biografia que posa l’accent en la seva dimensió religiosa. Amb aquesta obra, Ignasi Moreta (UPF) ressegueix a fons el pensament i la religió de Joan Maragall al llarg de tota la seva trajectòria vital, assenyalant les constants i els girs que es produeixen en totes les etapes de la seva producció.

Les fonts de No et facis posar cendra són, fonamentalment, els textos de l’escriptor, consultats en les millors edicions i en els originals manuscrits custodiats a l’Arxiu Joan Maragall. La de Moreta és la primera recerca maragalliana en què s’ha fet un ús ampli de la correspondència amb l’esposa de l’escriptor, Clara Noble, consultable a l’Arxiu Maragall però no publicable per desig de la família.

Una de les aportacions més singulars de l’obra és l’esclariment de la dimensió mística d’alguns textos de Maragall. També és original la lectura que s’ofereix dels primers articles al Diario de Barcelona, la revelació de la influència del darwinisme social sobre aquests primers articles, l’evolució de l’escriptor en relació amb la causa obrera (amb la qual acabarà solidaritzant-se), el seu distanciament de Torras i Bages i de Gaudí (representants de l’ortodòxia catòlica)… L’obra postula l’existència d’una etapa final en Maragall, de 1906 a 1911, en què l’escriptor s’endinsa en qüestions de gran rellevància filosòfica a la recerca de «l’home interior», fins al punt de renunciar, al final de la seva vida, al conreu de la poesia a la recerca d’un nou llenguatge per a unes noves inquietuds d’ordre espiritual. Entre les aportacions singulars de l’obra hi ha la lectura que es proposa d’alguns poemes clau de Maragall: «Excelsior», «Dimecres de Cendra», «El Comte Arnau», «El Mal Caçador» i «Cant espiritual». Però en el llibre encara hi tenen més pes els articles periodístics de l’escriptor, molt desconeguts fora dels cercles especialitzats però imprescindibles a l’hora de traçar la seva evolució intel·lectual.

El llibre inclou una amplíssima cronologia de la vida de Maragall (38 pàg.) en què, per primera vegada, es recullen tots els seus desplaçaments rellevants (viatges, estiueigs, excursions) i els esdeveniments familiars i intel·lectuals més importants de la seva trajectòria, amb la referència precisa a les fonts documentals de cada esdeveniment. Aquesta cronologia s’ha elaborat amb la informació que proporcionen les agendes i calendaris de l’escriptor i tota l’obra escrita d’aquest, especialment l’epistolari, incloent-hi les postals que enviava a la seva família (pares, germanes, esposa, fills, sogres) quan es desplaçava, i que són totalment inèdites. L’obra també inclou un glossari de l’últim Maragall, quan l’escriptor elabora una obra filosòfica més sòlida i ambiciosa.

L’any 2000, Ignasi Moreta va començar a freqüentar l’Arxiu Maragall. El 2002 va publicar la seva primera recerca sobre el poeta. L’any 2004 va presentar a la Universitat Pompeu Fabra un treball de recerca filològic sobre Maragall. Entre el 2004 i el 2008 va preparar la seva tesi doctoral, titulada «El pensament religiós de Joan Maragall» i dirigida per Amador Vega (UPF) i Lluís Quintana (UAB). Va defensar la tesi el desembre del 2008. Entre aquella data i agost del 2010 la va reconvertir en llibre, titulat finalment No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall. El filòsof Eugenio Trías va animar Moreta a publicar aquest text, que va assenyalar com «una aportación decisiva en el conocimiento y el reconocimiento del pensamiento filosófico de Joan Maragall» i com «una verdadera inflexión historiográfica en la interpretación de nuestro poeta».

Ignasi Moreta comenta així el títol de l’obra: «He decidit titular el llibre amb el primer vers d’un magnífic poema anticlerical de Maragall: “Dimecres de Cendra”. Amb aquest vers, la veu poètica convida la noia destinatària del poema a no escoltar la predicació clerical que li aconsella la negació de la corporalitat, perquè el color rosat de les seves carns li ha estat donat per a una altra mena de desfalliments que els ocasionats per la contenció dels sentits. És un poema vital, sensual, amorós, però en última instància religiós. Perquè negant una religió opressora de la vida, el que fa Maragall és afirmar una religió dignificadora de la condició corporal. El no del títol és la negació d’una negació: per tant, una afirmació. L’afirmació del cos, del plaer, de la vida. Una magnífica síntesi del pensament religiós d’un escriptor sens dubte antiascètic, però no pas antimístic. Maragall valora el present, l’instant: per això, per ell l’eternitat no és el que ve després, sinó el que estem cridats a viure aquí i ara.»

Ignasi Moreta (Barcelona, 1980) és doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor de la Facultat d’Humanitats de la mateixa universitat. S’ha especialitzat en l’estudi del pensament de Joan Maragall, al qual va dedicar la tesi doctoral. És investigador del grup de recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas (UPF) sobre estètica i religió, i del grup de recerca «A Cura De» (UAB) sobre edició de textos catalans prefabrians. Ha publicat treballs de recerca en l’àmbit de la filologia catalana i de les religions en diverses revistes especialitzades. Ha tingut cura de l’edició de dos llibres de Maragall —Visions & cants (2003) i, a Fragmenta, La Setmana Tràgica (2009)—, i forma part del comitè editorial de l’edició crítica de les obres completes de Joan Maragall. És director literari de Fragmenta Editorial, que va fundar —juntament amb Inês Castel-Branco— l’any 2007.