L’antropòleg català Lluís Duch, monjo de Montserrat, ha publicat a Fragmenta el seu últim llibre, Religió i comunicació. Es tracta d’una obra molt ambiciosa (456 pàgines), que aborda amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d’acollida, en detriment de les tres estructures d’acollida clàssiques (codescendència, coresidència i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió).

Lluís Duch constata: “Les comunitats religioses són el que són en funció de la qualitat o manca de qualitat de les seves transmissions. La profunda crisi que experimenten les religions constituïdes no és sinó una de les seqüeles més negatives de la seva incapacitat per establir corrents polifònics de comunicació i empatia entre els seus creients i, en definitiva, entre tots els éssers humans amb inquietuds espirituals. Qualsevol futur saludable i humanitzador de la religió, de la família, de la cultura i de les formes polítiques dependrà d’una manera directa de la salut de la paraula humana i de la seva oportuna contextualització comunicativa en cada aquí i ara.”

En aquesta obra, Lluís Duch exposa amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d’acollida, en detriment de les tres estructures d’acollida clàssiques (codescendència, coresidència i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió). Explora també el concepte de tradició, la importància del símbol, la diferència entre informació i comunicació, la crisi de confiança en les institucions religioses, l’acceleració del tempo vital, l’erosió del sagrat i la revolució del creïble.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, valora d’aquesta manera la incorporació d’una obra de Duch al catàleg de l’editorial que codirigeix: “Lluís Duch és probablement el millor antropòleg de la religió que ha donat Catalunya. És un investigador d’una gran ambició, que coneix perfectament la bibliografia internacional sobre cadascun dels temes que estudia. Això fa que les notes a peu de pàgina dels seus llibres constitueixin una via d’entrada a la nostra cultura del més rellevant que s’està publicant a la resta del món. Al llarg de la seva llarga trajectòria, són molts els autors que, abans que fossin traduïts i divulgats en l’àmbit hispànic, Duch ja els havia fet conèixer en les seves notes a peu de pàgina, que en conseqüència són molt més que un mer aparat erudit: són, de fet, un model d’alta divulgació del pensament que s’està produint a Europa i a la resta del món. En aquest sentit, Duch fa una tasca magnífica d’alta divulgació.”

L’editor de Fragmenta hi afegeix: “Com fan els grans investigadors (com ha fet Panikkar, per exemple), Duch ha creat una terminologia pròpia i original que li permet explicar amb profunditat els fenòmens que analitza. En aquest llibre desenvolupa brillantment el que anomena les quatre estructures d’acollida on s’insereix l’ésser humà: la codescendència (la família), la coresidència (la ciutat), la cotranscendència (la religió) i la comediació (els mitjans de comunicació).”

Lluís Duch (Barcelona, 1936) és doctor en antropologia i teologia per la universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. S’ha interessat des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics. En aquests últims anys ha publicat una Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums) que té com a referència més important la situació de las transmissions efectuades per les estructures d’acollida. Ha traduït al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives.