Esgotada la primera edició, de setembre del 2008, Fragmenta acaba de reimprimir El sufisme, la primera monografia sobre la temàtica publicada en llengua catalana. L’autor, Halil Bárcena, també ha traduït per a Fragmenta el Diwan, la poesia mística sufí de Hal·lag. El sufisme és, per Bárcena, “un fill legítim però emancipat de l’islam”.

El sufisme és una aposta radical per una espiritualitat lliure, exempta de qualsevol mena de submissió o actitud acomodatícia, que va molt més enllà de qualsevol lligam formal. Moltes ombres hi planen al damunt, perquè on uns veuen un fet nodal de l’islam espiritual —el nèctar de l’espiritualitat islàmica, o la més pura i refinada destil·lació del missatge alcorànic—, altres el consideren una importació externa a l’islam —quelcom aliè a la tradició muhammadiana. Halil Bárcena (islamòleg i director de l’Institut d’Estudis Sufís) s’enfronta hàbilment a aquest debat, acompanyat pels contraopinants Dolors Bramon (professora de la UB), Marià Corbí (director del Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa) i Xavier Melloni (antropòleg i teòleg).

Bárcena assenyala que la península Ibèrica ha estat “el bressol d’un dels noms més influents i reeixits de la mística sufí i la teologia espiritual islàmica de tots els temps, l’andalusí Ibn Arabí de Múrcia”. A més, el sufisme constitueix “una de les principals fonts espirituals en què pouà Ramon Llull”. Aquests darrers anys el sufisme ha generat un gran interès, no exempt, però, d’una certa banalització. És per això que l’obra El sufisme vol constituir una introducció segura i rigorosa a un fenomen espiritual complex que mereix una anàlisi acurada.

Halil Bárcena opta per estudiar el sufisme “des de dins de la mateixa tradició sufí, sense per això cedir al rigor acadèmic; l’aproximació interior al sufisme no és pas inconciliable amb l’anàlisi crítica”. Bárcena veu el sufisme “inextricablement lligat a l’islam i a l’experiència espiritual específica del profeta Muhàmmad; amb tot, l’islam reduït a la seva matriu primigènia àrab i semita, com alguns s’entesten a escurçar-lo, no és pas suficient per entendre una floració mística tan profusa com la del sufisme. És a dir, els factors àrab i semita són insuficients per si sols per explicar un misticisme com el sufí, l’audàcia del qual rebassa amb escreix l’àmbit de l’ortodòxia islàmica i del tarannà semita dels primers musulmans, fins al punt de mostrar-se com un fill legítim però emancipat”.

Halil Bárcena (Renedo, Cantàbria, 1962) és islamòleg i especialista en mística sufí. Llicenciat en ciències de la informació, diplomat en llengua àrab, màster en estudis àrabs i diploma d’estudis avançats en humanitats, ha cursat estudis islàmics i de filologia àrab i persa al Marroc, Jordània, el Líban i Síria. Col·labora amb les universitats de Barcelona i Deusto. L’any 1998 funda l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, que dirigeix des d’aleshores. Format en musicologia islàmica, és intèrpret de ney —la flauta dervix de canya. També cultiva la cal·ligrafia islàmica. És assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta.

El sufisme pertany a la col·lecció Introduccions, que aplega petites monografies sobre les grans religions i sobre temes transversals. Cada volum inclou debat intern gràcies als tres contrapunts d’autors que han tingut accés al text principal i que hi fan una aportació des de la seva pròpia perspectiva. Amb els anys, l’objectiu de Fragmenta és poder oferir una monografia sobre cadascuna de les grans religions i tradicions espirituals de la humanitat.

Ampliació de continguts:

El sufisme: http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/introduccions/4177

Fotos de Halil Bárcena: http://www.fragmenta.cat/files/782437786925.jpg i http://www.fragmenta.cat/files/792120208498.jpg

Fotos de Halil Bárcena cal·ligrafiant el text del Diwan: http://www.fragmenta.cat/files/646915835328.jpg i http://www.fragmenta.cat/files/696758040226.jpg