«Són dones, dones singulars, fidels a un desig profund que les fa viure en plenitud.» Així defineix l’autora de Monges, Laia de Ahumada, les vint monges i religioses entrevistades al seu llibre, que ha estat presentat a la premsa (al saló de te Caelum, especialitzat en productes monàstics) pel sociòleg de la religió Joan Estruch (UAB) en un acte en què també han participat nou de les entrevistades.
«Són conscients que arrosseguen el nom com un estigma», diu l’escriptora Laia de Ahumada, una laica casada —mare de dos fills—, doctora en filologia catalana, especialitzada en escriptura femina i coordinadora del Centre Obert Heura per a persones sense sostre. «L’objectiu primer d’aquest llibre era trencar la imatge estereotipada que es té de les monges per tal de mostrar a un públic divers, creient o no creient, la riquesa i diversitat que viuen totes i cadascuna.»
La recerca d’Ahumada parteix, en totes les entrevistes, del «desig profund» que duu les monges a aquesta opció de vida; la tria d’entrevistades s’ha basat precisament en aquest criteri: «dones que visquessin en plenitud i que, en la història de l’encalç del seu somni, poguessin emmirallar-s’hi les persones que cerquen més enllà de l’anècdota o de l’efímera morbositat. Volia testimonis de persones entusiasmades en la recerca d’un anhel que dóna sentit a la vida.» I conscients, a més, que «el seu desig les portava més enllà de les formes».
El llibre Monges ha estat presentat el matí del 19 de febrer del 2008 en un esmorzar de premsa al Caelum, saló de te especialitzat en productes monàstics. A més de l’autora, ha intervingut en l’acte el sociòleg de la religió Joan Estruch (UAB) i nou de les monges entrevistades. Estruch ha remarcat que el llibre mostrava com «fins i tot dins l’Església hi ha gent que s’ha pres seriosament l’evangeli; les monges del llibre segueixen l’evangeli tot i ser catòliques». Estruch veu les monges com a filles del concili Vaticà II: «És l’únic col·lectiu que es va prendre el concili Vaticà II seriosament, sense reticències, i no se n’han desdit.» Rosa M. Piquer, psicòloga i musicoterapeuta, entrevistada al llibre i autora del glossari final, ha remarcat que el llibre mostrava «una experiència profunda des del punt de vista humà —són dones molt reals— i espiritual —parlen d’un desig profund que compromet tota la vidal. Durant segles, les monges han estat invisibles, i dins l’Església, menyspreades i marginades.»
L’autora del llibre, per la seva banda, ha explicat el procés de gestació del llibre, i com les monges havien canviat el seu paper: «d’entrevistadora em vaig convertir en confident». A més a més, ha remarcat: «La història de les monges és una part de la història silenciada de les dones en el nostre país, on no han tingut res a dir, perquè els homes així ho han sentenciat. Si durant molt de temps les dones han restat amagades darrere els marits, o el pares, les monges ho han estat rere els capellans, els visitadors, o els murs infranquejables dels convents… Avui les veus de les dones són imparables, i com a estudiosa de la dona estic contenta d’haver obert un espai on poder mostrar tota la riquesa que porten dins. Però no voldria que es caigués en la fàcil temptació de titllar el llibre de feminista: jo el definiria com a essencialment femení, entès el femení com el lloc on es fa possible l’experiència.»
Berta Meneses, Carme Sardà i Tort, Catalina Terrats, Eulàlia Bofill, Griselda Cos, Lucía Caram, Mariàngels Segalés, Maria Lluïsa Cortès, Mireia Galobart, Montserrat Domingo, Montserrat Viñas, Pepa Vignau, Pilar Sauquet i Muntal, Rosa M. Barber, Rosa M. Piquer, Rosa Prat, Roser Garriga, Teresa Forcades i Vila, Teresa Losada i Victòria Molins són les vint monges que protagonitzen el llibre.
El proper 7 d’abril, a les 19 hores, el llibre serà presentat en un acte públic a l’Espai Francesca Bonnemaison. Hi intervindran el sociòleg Joan Estruch, l’escriptora Marta Pessarrodona, i l’autora, i es comptarà amb interpretacions musicals de M. Lluïsa Cortès i Pau Tarruell (veu, cítara i flauta), i de Griselda Cos i Bhakti Das (cítara i violí).